Sis mil lleidatans dormen connectats a una màquina per no tenir apnea

Uns sis mil lleidatans amb apnea obstructiva del son utilitzen actualment mentre dormen un dispositiu denominat CPAP (les sigles en anglès de Pressió Positiva Contínua a la Via Aèria), segons va xifrar Ferran Barbé, director clínic territorial de malalties respiratòries cròniques de l’Arnau de Vilanova. Es tracta d’una màquina que els subministra oxigen de forma contínua a través d’una màscara, fet que impedeix que se’ls obstrueixin les vies respiratòries i deixin de respirar durant uns segons múltiples vegades durant la nit. La Unitat del Son, situada a l’Hospital de Santa Maria, s’encarrega d’efectuar les primeres visites als pacients i les proves per confirmar o descartar si tenen apnea (poligrafies i polisomnografies), així com de fer un seguiment per comprovar el bon funcionament de les CPAP. A més, ajuden els investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica IRBLleida que lideren projectes que han demostrat, amb tres enfocaments diferents, que pacients amb apnea que fan servir aquest dispositiu correctament i sense interrupció en el temps redueixen el risc de patir una patologia cardiovascular.

Tres projectes destacats

Una de les investigacions la lidera Jordi de Batlle, del grup d’investigació traslacional en Medicina Respiratòria, i es basa en dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya sobre usuaris de CPAP entre els anys 2011 i 2015. N’han analitzat 3.638 que van deixar d’utilitzar-la i 3.638 que no, i han demostrat que els que la utilitzen de forma regular tenen un 18% menys de possibilitats d’ingressar per una malaltia cardiovascular i un 36% menys de morir per aquesta mateixa causa. 

Un altre projecte, denominat Isaacc, és el de Manu Sánchez, del grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques, que va estudiar si pacients ingressats per síndrome coronària aguda també tenien apnea del son, i va determinar que patir aquest trastorn és un factor de risc i que tractant-lo utilitzant correctament la CPAP disminueix la possibilitat de repetir el problema cardiovascular. L’assaig clínic es va iniciar el 2010,s’han estudiat 1.864 pacients de Lleida i es van comparar dades amb dos projectes internacionals més, que van constatar la mateixa hipòtesi. I la tercera investigació, de Lucía Pinilla, és fruit de la seua estada predoctoral a la universitat de Harvard (Boston) on va estudiar un altre paràmetre del son diferent del que habitualment s’analitza, per poder predir quins pacients amb apnea és més probable que desenvolupin malalties cardiovasculars en un futur i quins respondran millor al tractament amb CPAP. Els investigadors van presentar recentment els seus respectius projecte en congressos a Milà i a Rio de Janeiro. Així mateix, l’article de Manu Sánchez va ser publicat el dia 3 d’octubre a la revista Journal of the American Medical Association (JAMA) i el de Lucía Pinilla, el 3 de setembre a la revista European Respiratory Journal. A més, va resultar vencedora del Science Slame, per explicar el seu projecte en 10 minuts d’una forma amena. L’article de Jordi de Batlle serà publicat pròximament.

Control telemàtic a l’inici del tractament i un mes per ajustar-lo

Ajustar exactament la CPAP a cada pacient requereix entre un mes i un mes i mig, segons va afirmar Lola Martínez, infermera de la Unitat del Son de l’Hospital de Santa Maria. Controlen que la màscara estigui ben ajustada i sigui de la seua talla, que no tingui fugues, perquè estigui còmode utilitzant-la i així pot beneficiar- se d’aquest tractament. Durant la pandèmia van començar a monitorar el seguiment de forma online. El telemonitoratge es fa habitualment durant l’inici en els nous tractaments, al llarg d’uns dos o tres mesos.