ERC vol 'blindar' l'amnistia i Junts eleva a 1.400 els beneficiats

El gabinet jurídic de la Generalitat està revisant el redactat de la llei d’amnistia per comprovar que el text tingui “seguretat jurídica”. Així ho va explicar ahir la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja. “És important que l’articulat i el text estiguin revisats al mil·límetre per no deixar cap forat a ningú, ja sigui als partits de dreta i d’extrema dreta i als jutges”, va matisar després del Consell Executiu. Malgrat que no va voler entrar en el detall de la lletra petita de la llei, va afirmar que aquesta ha de cobrir, a més de l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, “totes les persones que han patit alguna persecució pel simple fet de ser independentistes”. Esquerra, que va evitar firmar la proposició de llei que el PSOE va registrar en solitari dilluns al Congrés, també es troba estudiant a fons el text, ja que ja va expressar els seus dubtes sobre l’abast de la mesura de gràcia en els casos relatius a Tsunami Democràtic i els dotze membres dels CDR acusats de terrorisme.

En qualsevol cas, Plaja va celebrar que finalment “tots s’hagin unit a la via de la negociació”, en al·lusió a Junts, i va dir que la llei és “fruit d’un enteniment” entre Aragonès i Sánchez, que van aconseguir “desencallar” l’acord amb una trucada.Per la seua part, secretari general de Junts, Jordi Turull, va afirmar que la seua formació no va rubricar el projecte de llei de la mesura de gràcia perquè el PSOE els va demanar que preferien fer-ho ells en solitari: “Nosaltres ja la teníem firmada, però ens van demanar que o tots o només ells”. En aquest sentit, va assegurar que ells no presentaran esmenes perquè el text “ha costat molt de pactar” i compleix “totes les expectatives del seu partit”. Sobre el fet que no s’hi inclogui el terme lawfare, va considerar que no apareix perquè no és un concepte penal sinó polític però que a l’article 1 de la llei s’inclouen fets vinculats a la persecució judicial per motius polítics.Respecte als beneficiats per la mesura de gràcia, Turull no va voler aventurar-se a marcar una xifra, però va assenyalar que “tenint en compte tota la gent perseguida d’una manera o una altra, a nivell penal, administratiu o comptable, per haver col·laborat o participat en el moviment independentista” la xifra que estudien des de Junts s’atansa a la marcada per Òmnium, que al setembre va fixar en unes 1.400 persones els represaliats pel procés. Un número que queda molt lluny dels 400 que es preveuen des del PSOE.Per la seua banda, des de la CUP van carregar contra tots dos partits titllant els acords d’investidura de “pacte de rendició” i acusa ERC i Junts d’“abandonar la via independentista”.