Seixanta lleidatans es beneficiaran de la llei d'amnistia en un termini de 4 mesos

Seixanta lleidatans es beneficiaran de la llei d'amnistia en un termini aproximat de quatre mesos. Es tracta de 4 polítics –dos exalcaldes, una exmembre de la mesa del Parlament i l'actual consellera d'Exteriors– i desenes de manifestants, gairebé tots acusats de desordres públics per protestes, la majoria després de la sentència del procés.

Uns seixanta lleidatans es beneficiaran de la llei d’amnistia en un termini aproximat de quatre mesos. Es tracta dels exalcaldes Bernat Solé i Miquel Serra, l’exmembre de la mesa del Parlament Ramona Barrufet, l’actual consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, i desenes de manifestants, gairebé tots acusats de desordres públics per la seua participació en protestes relacionades amb el procés. La majoria, quaranta-dos, van ser imputades per la seua implicació en els disturbis que va provocar la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes l’octubre del 2019. També se’n beneficiaran cinc CDR de la Seu d’Urgell acusats de tallar la carretera N-260 el juny del 2019 i uns altres quatre de Balaguer imputats per un sabotatge que no va tenir incidències en la línia de l’AVE entre Lleida i Juneda. 

La llei hauria beneficiat també onze activistes que van ser jutjats per les protestes que es van registrar davant de la subdelegació del Govern a Lleida quan va ser arrestat Puigdemont a Alemanya el març del 2018, però van ser absolts per l’Audiència de Lleida en una sentència que ha estat ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

De la mateixa manera, divuit lleidatans que van ser imputats pel tall a la Jonquera en un acte organitzat per Tsunami Democràtic a la tardor del 2019 van ser exculpats per una jutge de Figueres. La llei d’amnistia beneficiarà també un policia acusat d’agredir el manifestant Enric Sirvent a la Mariola durant el referèndum de l’1 d’octubre. Diversos agents més han estat exculpats per jutges de Lleida.

La norma hauria d’entrar en vigor en dos mesos després del registre de la proposició de llei al Congrés, segons van acordar el PSOE i Junts. Tanmateix, la reforma promoguda ahir pel PP al Senat (vegeu la pàgina 5) paralitzarà la tramitació uns altres dos mesos. Encara que és pràcticament segur que la llei serà recorreguda davant del Tribunal Constitucional per PP i Vox, aquesta circumstància no impedirà que entri en vigor, ja que un recurs d’inconstitucionalitat només suspèn una llei si l’interposa el govern, la qual cosa no serà el cas.