Un informe constata un dèficit de titulats en Filologia Catalana per cobrir la demanda

Estudiar Filologia Catalana ofereix una bona perspectiva de futur, segons jutja un estudi de la Xarxa Vives d’Universitat que constata que en els pròxims cinc cursos acadèmics es necessitaran 1.500 titulats per cobrir la demanda de docents d’aquesta llengua en el conjunt del territori de parla catalana. L’informe afegeix que amb les matrícules de primer dels últims quatre cursos a les deu universitats que imparteixen aquest grau, entre les quals la de Lleida, no es cobrirà la demanda (en el 2022-2023 n’hi va haver 378). A Filologia Catalana i Estudis Occitans de la UdL, aquest curs hi ha onze alumnes a primer, i no un com va informar erròniament aquest diari, així com uns altres dos al doble grau d’aquesta titulació amb la de Llengües Aplicades i Traducció. No obstant, el global d’inscrits en tots els cursos d’ambdós titulacions assoleix la cinquantena.

El coordinador de Filologia Catalana i Estudis Occitans, Jordi Malé, va corroborar que “l’opció de ser professor d’ESO i batxillerat és important perquè hi ha molta demanda, a la UdL rebem moltes consultes preguntant si tenim graduats disponibles i en un o dos anys hi haurà jubilacions al departament, que és una altra possibilitat”. Però va remarcar que hi ha altres múltiples sortides professionals com l’àmbit editorial, la correcció, la comunicació política, la traducció (literària, jurídica...), la interpretació o traducció simultània, el sector audiovisual (per a subtítols de les pel·lícules, per exemple), la investigació o la sociolingüística. També la psicolingüística (intervenció en tractaments per a la dislèxia, per exemple), la lingüística forense (anàlisi de textos escrits per sospitosos d’alguna activitat criminal) o la tecnologia del llenguatge (en aplicacions).

A més, Malé va incidir en la necessitat de cuidar el patrimoni literari. “Els filòlegs poden recuperar textos escrits per dones o revaloritzar un territori a partir de textos”, entre altres qüestions, i va destacar que “les filologies, i les humanitats en general, ofereixen una formació integral en valors i idees”. “Qui s’hagi format en els valors que transmeten els textos clàssics o artístics serà una persona amb més criteri”, va considerar Malé.La coordinadora del grau de Filologia Hispànica de la UdL, Yasmina Romero, va apuntar que també hi ha una elevada demanda de docents de castellà i va subratllar que per a aquests graduats també s’obren moltes altres possibilitats de futur, per exemple en la gestió cultural, l’administració, la publicitat o el turisme, entre altres. Va apostar per difondre més les opcions que ofereixen les filologies i acabar amb estereotips i també per donar beques per a aquests estudis per captar més alumnat.

«Cada assignatura m’obre una disciplina nova»

“Vaig cursar el batxillerat científic i un dia mentre estudiava matemàtiques vaig veure que no m’omplia i que no em veia tota la vida en un laboratori o dedicada a la ciència, així que vaig agafar un llibre i em vaig posar a llegir, i em va agradar més. Vaig parlar amb els meus professors i em van animar a decantar-me cap a les humanitats i vaig fer el treball d’investigació sobre dialectologia. Vaig anar a les jornades de portes obertes de la Universitat Rovira i Virgili i de la UdL i vaig elegir la de Lleida perquè em vaig trobar molt ben rebuda i pel pla d’estudis, que inclou l’occità. Ara veig que tot eren senyals que em portaven aquí i no els feia cas. No em veia com a professora perquè la literatura no m’apassionava, encara que cada vegada m’agrada més, i cada assignatura que curso veig que m’obre una disciplina nova amb perspectives de futur. Per exemple, ara tinc una beca relacionada amb la toponímia. No tinc clar encara cap a on encaminar-me i no descarto cap sortida. M’agradaria fer un tastet de diferents opcions professionals i provar també al món editorial.”