Les cigonyes no estan soles a Lleida

La fauna urbana de la ciutat de Lleida és d’allò més variada, a causa que hi ha abundància i varietat d’aliments i fàcil accés a l’aigua, a més de molts espais per nidificar i protegir-se de depredadors. El riu Segre és una de les principals zones d’observació i des dels ponts es poden arribar a veure més de vint espècies d’ocells, com el blauet, martinets, ànecs collverds, corbs de mar o gavines. També s’han albirat mamífers que hi són de passada, com llúdries, cabirols o guineus, i sovint es poden observar tortugues d’aigua i serps verdes, assegura l’àrea de Medi Ambient de la Paeria. A la Mitjana, el pulmó verd de la ciutat, s’han detectat més de 150 espècies d’ocells i als Camps Elisis es poden veure aus com el pit-roig, merles, carboneres, puputs, picots i tallarols, i rapinyaires nocturns com el xot. Destaca la presència del muricec nòctul mitjà, del qual el 2010 es van trobar cinc exemplars en cavitats de grans plataners. És l’única població catalana on s’han trobat.

Una de les espècies més comunes són les cigonyes. En els anys vuitanta a Lleida només n’hi havia deu parelles i el 2023 al municipi s’han comptabilitzat més de 250 nius. La majoria són als arbres, però hi ha edificis que concentren grans colònies com la Catedral Nova i les sitges de Pardinyes. De fet, gairebé tota la població de cigonyes de Catalunya és al pla de Lleida. A la Catedral també hi ha un total de 121 nius d’orenetes de cua blanca, a més de pardals, tudons i tórtores. Així mateix, al Turó de la Seu Vella nidifiquen gralles, xoriguers, falciots i orenetes. És fàcil observar també gafarrons, pinsans, tords i agrons, així com voltors, falcons perdiguers i aguilons sobrevolant la zona.

La fauna més estudiada són els ocells perquè són fàcils de detectar, no s’amaguen i hi ha molts ornitòlegs aficionats, però també són de gran interès i abundància la fauna invertebrada, com papallones, escarabats, libèl·lules o llagostes. La Paeria destaca que “la renaturalització de les ciutats és una oportunitat per millorar la seua biodiversitat”. “Com més espècies hi hagi, més s’equilibren. Empobrir els hàbitats implica que una o dos espècies es vegin afavorides perquè s’adapten bé i aleshores es converteixen en una plaga”, argumenta.

Tres espècies de ratolins a Lleida: comú, de camp i de bosc

Les rates i els ratolins són dels animals que més enrenou generen quan es detecten, i a Lleida n’hi ha tres espècies diferents. El biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers, Fermí Sort, va detallar que “hi ha el ratolí comú, que és gris, petit i de cua llarga, que habita en habitatges o zones cobertes; el de camp, que freqüenta zones verdes i camps fruiters; i el de bosc, molt més gran i recentment s’ha vist per la trama urbana de la ciutat”.Quant a les rates, molt més grans i intel·ligents que els ratolins, va destacar que a més de la comuna a Lleida existeix la cellarda, “la més simpàtica”. Recorda un liró, freqüenta especialment arbres fruiters i cultius, “però també se l’ha vist a prop de zones habitades”. Sort va destacar que la població de rosegadors varia i que “en els últims tres anys se n’han albirat moltíssims, però aquest 2023 no està sent així i entenem que es deu al fet que la sequera n’ha minvat la població”. Els seus principals depredadors a Lleida “són sobretot les òlibes i algun rèptil com la serp de riu”. Va assenyalar també que els rosegadors “són claus” en la cadena alimentària del territori, encara que de vegades “la presència humana desequilibra aquesta cadena”.