CONSTRUCCIÓ BALANÇ
El nombre de pisos iniciats cau un 47,7% a Lleida des de principis d'any
Són 299 davant els 572 del mateix període del 2022
Els promotors reclamen una normativa estable, així com apujar el preu màxim dels habitatges socials
El nombre d’habitatges que s’han començat a construir a la província de Lleida entre el gener i el setembre d’aquest any és de 299, un 47,7% menys que el mateix període del 2022. De fet, és la província catalana que registra una caiguda més gran, seguida de Barcelona (-17,4%) i Tarragona (-0,4%), mentre que a Girona van augmentar un 31,4%. A tot Catalunya, el nombre d’habitatges iniciats va caure un 12,4%. Un fet que preocupa molt la delegació a Lleida de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), i la seua presidenta, Montse Pujol, ho va atribuir ahir a l’augment dels costos de la construcció i una normativa inestable. “A l’habitatge se li dona molta importància en les eleccions, però després les mesures no han estat a l’altura i volem ajudar”, va assegurar.
Una de les reclamacions que va remarcar Pujol és tenir “un marc legislatiu que ens empari i no canviï cada 4 anys”. Va assenyalar que “necessitem polítiques que durin més d’una legislatura i pel que sembla fins ara s’ha demostrat que intervenir en els preus no ajuda, sinó que l’efectiu és posar més oferta al mercat”. Per a això proposa el canvi dels mòduls dels preus de pisos qualificats de protecció oficial, perquè la ciutat passi de la zona B a l’A, una mesura que també ha demanat la Paeria a la Generalitat. Un fet que comportaria que el preu del metre quadrat d’aquests habitatges augmentés dels 2.166 euros als 2.666. “Les normatives actuals ens obliguen a fer habitatges per a l’excel·lència, quan de vegades amb suficiència n’hi hauria prou”, va dir Pujol, que va remarcar que en aquests moments “la demanda d’habitatge supera per molt l’oferta actual” i que la inflació i factors com ara la guerra d’Ucraïna o bé la invasió de Gaza “fan que l’habitatge així com les hipoteques s’hagin encarit molt en els últims mesos”.Per la seua part, el president de l’APCE, Marc Torrent, va defensar que Lleida elevi els límits de preu en els pisos socials perquè als promotors els sigui rendible fer-los. “Lleida ho necessita per aconseguir aquesta viabilitat i promoure la col·laboració publicoprivada, que és molt necessària per donar sortida a solars públics en desús, fer més pisos socials i poder destinar-los a lloguer”, va manifestar.
“Necessitem polítiques que durin més de quatre anys, s’ha vist que intervenir els preus no ha ajudat”
Vielha i Mollerussa, localitats amb els preus mitjans més cars
Les capitals de la Val d’Aran i del Pla d’Urgell són les que tenen el preu per metre quadrat d’habitatge més alt de la província, amb 3.143 i 2.529 euros, respectivament. A l’altre extrem hi ha Tàrrega (Urgell), amb 1.259 euros i Tremp (Pallars Jussà) amb 1.252, mentre que Lleida ciutat és a la zona alta del rànquing amb 2.341 euros. En el conjunt de la província el preu és de 2.351 euros per metre quadrat de mitjana i la seua superfície se situa sobre els 85,6 metres quadrats. D’altra banda, a tota la província hi ha 32 promocions disponibles amb 707 habitatges i el 44,8% ja estan venuts.
Començats més habitatges a Bellver de Cerdanya que a la capital
Una de les proves que la construcció a Lleida no travessa el seu millor moment és que des de començament d’any s’han iniciat més nous habitatges a Bellver de Cerdanya (46), una població que no arriba als dos mil habitants, que a Lleida ciutat (43). A més, Bellver és el municipi líder a nivell provincial. Per al president de l’APCE, Marc Torrent, aquest fet es deu més a “la baixa producció de Lleida que a l’augment de la construcció als municipis pirinencs”. Després de Bellver de Cerdanya i Lleida, els municipis que més habitatges han iniciat són Naut Aran (30), Balaguer (26) i Vielha e Mijaran (18). Quant als pisos ja acabats, Lleida lidera el rànquing amb un total de 198, seguida de Naut Aran amb 125, Bellver de Cerdanya amb 44, Alpicat amb 23 i Ribera d’Urgellet amb 20. Torrent va destacar un augment de la demanda de segones residències en nuclis pirinencs.