Adolescents sense mòbil: el testimoni de famílies que no han sucumbit a la pressió social del mòbil als 12 anys

Famílies que han decidit no sucumbir a la pressió social de comprar als seus fills un smartphone als 12 anys, quan comencen l’ESO, defensen aquesta decisió per evitar els riscos que suposa l’accés a internet i esperen allargar aquesta situació al màxim. Patri Galera relata que quan aquest curs el seu fill va començar Primer d’ESO a l’institut Maria Rúbies, en comptes de comprar-li un mòbil van posar telèfon fix a casa i des d’aquest aparell els fa una trucada perduda si quan arriba a casa no hi ha ningú i “així ens quedem tranquils”. 

“Quan ens va demanar un mòbil, li vam explicar les nostres pors sobre què li pot arribar a través del terminal i li vam dir que encara no està capacitat i que no en tindrà fins als 16. No veiem cap benefici que tingui mòbil. No s’ho va prendre malament. Diu que de vegades se sent incòmode perquè que no en té, però veu que no es perd res i no se sent exclòs. Té una aplicació al mòbil del seu pare i el cap de setmana té una estona per mirar missatges i jugar en línia amb la consola”, assenyala. Va afegir que la seua germana, que va a sisè de Primària, tampoc en tindrà quan comenci l’ESO.

La mare d’una nena de 12 anys que cursa primer d’ESO al mateix institut explica que la seua filla és l’única de la classe sense mòbil. Indica que el curs passat ja li van deixar clar que no n’hi donarien un. “La portem i la venim a buscar, per la qual cosa no en necessita”, afirma. Tot i que diu que “ella el vol”, creu que “porta bastant bé” no tenir-ne. Puntualitza que si vol trucar o contactar amb amigues, li deixa el seu, i afegeix que la seua intenció i la de la seua parella és no facilitar-n’hi cap fins que no considerin que té prou maduresa per utilitzar-lo. 

És partidària de prohibir per llei el mòbil fins als 16 anys o una edat similar, i va indicar que “no deixa de ser una droga, però en comptes de consumir-la la portem sempre a la mà i no la deixem anar”. També apunta que la pressió per tenir un mòbil comença molt abans de la preadolescència. “Tenim un altre nen de 8 anys i va boig per tenir-ne un”, assenyala.

Una altra mare diu que a la seua filla, que fa segon d’ESO al Joan Oró, li havia anunciat que li regalarien el mòbil el gener, quan fa 14 anys, “però ens hem animat a aguantar una mica més”. Revela que el seu fill gran, de 16 anys, en va tenir als 12 i, encara que era madur i assenyat, “vam haver de gestionar alguns episodis de 5 o 6 hores seguides de mòbil, per això creiem que com més tard en tinguin, millor”. “Amb el seu germà petit ho farem igual”, assegura. 

Creu que els pares “cometem una negligència” donant smartphones als adolescents i preveu que a la seua filla potser li acabin comprant a l’estiu un telèfon només per fer trucades.

Això és precisament el que ha fet Laura Navarro amb el seu fill d’11 anys (sisè de Primària): li van comprar un mòbil Telefunken de 19 euros amb el qual només pot trucar als números que li ha gravat. “Quan surt se l’emporta a la ronyonera i nosaltres li truquem, per exemple, per avisar-lo que no hi haurà ningú a casa quan arribi”, va relatar. 

Va afegir que el curs vinent, quan haurà de desplaçar-se en bus fins a la Granadella per anar a l’institut, tampoc tindrà smartphone perquè no en necessita. Va destacar els perills de les tecnologies per als adolescents, “com el bullying, que et persegueix fins a la butxaca del texà”, i va afegir que a casa restringeixen l’ús de la tauleta i la consola. Va reconèixer que “nadar a contracorrent en un tema tan social com aquest, perquè tothom té un smartphone, de vegades és molt cansat i haurem de batallar any rere any”. Va dir que el seu fill petit, que va a segon de Primària, “ja el demana”.

Un expert advoca per no donar-ne abans dels 16 anys

Javi Salvador, coordinador de la unitat d’Hospitalització Infantil i Juvenil de Salut Mental de l’hospital Santa Maria, no és partidari de l’smartphone fins als 16 anys perquè abans els adolescents no tenen prou maduresa com per accedir a internet i a les xarxes socials sense control, va argumentar. 

Va alertar que l’ús de mòbil i noves tecnologies en l’adolescència va en auge des de la pandèmia i va subratllar que afecta el son i el rendiment, i que va associat a problemes de salut mental com depressió, ansietat o trastorns alimentaris. Va apuntar que a les xarxes apareixen imatges idealitzades que provoquen frustració, baixa autoestima i falta de confiança. Va subratllar també el risc que suposa el ciberassetjament, ja que els qui el pateixen poden estar rebent inputs negatius les 24 hores. 

Creu que les famílies tenen la responsabilitat de no donar un smarphone als nens, però també va apostar per articular estratègies educatives i sanitàries i una reglamentació general sobre l’ús d’aquesta tecnologia per part dels adolescents. Va remarcar que tracten majoritàriament menors d’entre 12 i 16 anys, tot i que hi ha hagut casos de nens de 9 o 10 anys enganxats a les xarxes, que fan servir el mòbil dels pares.