TRIBUNALS SENTÈNCIA
Una empresa de Lleida aconsegueix revocar una multa per una oferta de feina que la Generalitat veia “sexista”
Victòria judicial d'una empresa de Lleida contra la Generalitat, que la va multar amb 7.501 euros per considerar que havia publicat una oferta de feina “sexista”. Buscaven un delineant. La firma ha demostrat que a l'anunci no hi havia discriminació per sexe, segons la resolució. De fet, van escollir una dona per al lloc. La sanció ha estat anul·lada.
El jutjat social número 2 de Lleida ha analitzat el cas. - JORDI ECHEVARRIA
El jutjat social número 2 de Lleida ha revocat una multa de 7.501 euros que la Generalitat va posar a una empresa de la construcció de Lleida al considerar sexista una oferta d’ocupació –necessitava incorporar un delineant– que va publicar en un portal. La firma va ser sancionada per una “infracció greu”. Va presentar una demanda contra el departament d’Empresa i Treball i la jutge els ha donat la raó. Es dona la circumstància que a l’oferta laboral es van presentar tres candidats, dos homes i una dona, i la seleccionada va ser aquesta última. L’empresa ha estat representada pel lletrat Josep Maria Domingo, d’Advocats Centre Gestor.
El cas es remunta al mes de febrer de l’any passat quan l’empresa va publicar en un portal una oferta en la qual assenyalava que necessitava incorporar “al seu departament tècnic un delineant”, i especificaven que “ens adaptem al programa utilitzat pel candidat”, “es necessita disponibilitat total per a incorporació immediata” i “contracte indefinit”, entre altres aspectes.
El mes de juny d’aquell any, Inspecció de Treball va aixecar una acta per la comissió d’“una infracció molt greu en matèria d’ocupació” per oferir «un lloc de treball en el qual requereixen explícitament “un delineant” i “un candidat”, en sexe masculí. No hi ha dubte que la feina de delineant pot ser exercida indistintament, i amb el mateix rigor professional, tant per un treballador com per una treballadora, amb independència del seu sexe».
D’aquesta forma, es va sancionar la firma amb 7.501 euros per “sol·licitar dades de caràcter personal en els processos de selecció o establir condicions [...] que constitueixi discriminacions per a l’accés a l’ocupació per motius de sexe, origen, inclòs racial o ètnic, edat, estat civil, discapacitat, religió o conviccions, opinió política, orientació sexual, afiliació sindical, condició social i llengua dins de l’Estat”. L’empresa va recórrer però la Generalitat ho va desestimar per “falta d’arguments o prova suficient”. La firma va portar el cas als tribunals.
En el judici, la constructora va al·legar la utilització d’un llenguatge genèric com ho fan altres institucions públiques i que “en cap cas no hi havia la voluntat de sol·licitar un candidat home”.
També va afirmar que la persona contractada va ser una dona que, al seu torn, va declarar que mai no es va sentir discriminada per l’oferta publicada. La Generalitat va afirmar que va sancionar en base “a la presumpció de certesa” que empara les actes d’infracció de la Inspecció de Treball. La jutge va analitzar el cas (vegeu el desglossament) i va concloure que no “queda acreditat en cap manera que l’anunci ofereixi un tractament pejoratiu per raó del sexe femení ni la concurrència de les circumstàncies discriminatòries”.
Les claus
- Anunci laboral. L’empresa va publicar el febrer del 2022 en un portal una oferta en la qual necessitava “incorporar al seu departament tècnic un delineant”. “Ens adaptem al programa utilitzat pel candidat”, també especificava.
- La justícia els dona la raó. La jutge conclou que no “queda acreditat en cap manera que l’anunci ofereixi un tractament pejoratiu per raó del sexe femení ni la concurrència de les circumstàncies discriminatòries”. La sentència ja és ferma.
- Inspecció i sanció. Treball va aixecar una acta per “una infracció molt greu en matèria d’ocupació” per oferir “un lloc en el qual requereixen explícitament un delineant i un candidat, en sexe masculí.” La sanció va ser de 7.501 euros.
- El lloc va ser per a una dona. L’empresa va argumentar, entre altres aspectes, que es van presentar tres candidats, dos homes i una dona, i que la seleccionada va ser aquesta última. Al judici, va declarar que mai es va sentir discriminada per l’oferta publicada
Resolució basada en la RAE i l’ús genèric del llenguatge
Aquest informe recorda que “el gènere dels substantius que designen o poden designar persones en algun dels seus sentits no sempre es correspon directament en espanyol amb el sexe de la persona designada” i en posa alguns exemples. “Aquests noms poden ser masculins (geni, exemplar, portent i fantasma, etc.) o femenins (autoritat, eminència, víctima i calamitat, etc.). El mateix es pot dir del nom femení persona o del masculí individu, tots dos presents a la Constitució”.
És el que va passar en aquest cas, del qual s’afirma en la sentència a què ha tingut accés SEGRE que no “s’esmenta dins de les circumstàncies cap altra referència de la qual es pugui inferir tal exclusió del gènere femení; sobretot quan el genèric delineant apareix al text amb i sense article indeterminat, la qual cosa reforça el seu ús com a valor genèric del llenguatge i no com a valor específicament masculí”. La sentència estableix un precedent. A més, ja és ferma perquè no ha estat recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia.
