ENSENYAMENT ESTADÍSTICA
La pública perd un 26% d'alumnes d'I3 en 10 anys i la concertada, un 16%
El nombre de matriculats en tots els centres ha baixat gairebé en una quarta part
Alumnes d’I3 durant una classe ahir al col·legi Maristes Montserrat de la ciutat de Lleida. - AMADO FORROLLA
Les escoles públiques de Lleida han perdut un 26,12% d'alumnes de 3 anys (I3) en deu cursos, mentre que en les concertades la baixada ha estat del 15,94%, segons dades d'Educació. El sindicat USTEC-STEs creu que la concertada s'ha beneficiat d'oferir ja I2 i la Fundació Escola Cristiana defensa que les famílies aposten pels seus projectes.
El descens de la natalitat s’ha deixat notar en l’última dècada a les escoles de Lleida, ja que els alumnes de 3 anys (I3) han passat de 4.430 a 3.369, un 23,95% menys. No obstant, la caiguda ha estat desigual en les públiques i les privades concertades. I és que les primeres han perdut un 26,12 per cent en els últims deu cursos, mentre que a les segones la baixada ha estat significativament menor, del 15,94 per cent, segons les estadístiques del departament d’Educació. Aquestes dades indiquen que en l’actual curs 2023-2024 hi ha matriculats a I3 entre el pla de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran 2.573 alumnes en escoles públiques i 796 en concertades, quan fa una dècada, en el curs 2013-2014, eren 3.483 i 947, respectivament.
Educació va afirmar que gestiona el descens de natalitat “a través d’una disminució de ràtios i una continuada contractació de docents, que han generat la ràtio d’alumne per docent més baixa de la història”. Per la seua part, una portaveu del sindicat USTEC-STEs considera que el fet que les escoles concertades ofereixin aules d’I2 (alumnat de dos anys) és una de les raons que expliquen que aquests centres no hagin registrat una disminució tan acusada en les matriculacions, ja que aquests escolars solen seguir a I3 en els mateixos col·legis. Va argumentar que la concertació d’I2 també ha influït en aquesta decisió per part de les famílies i afegeix que a la xarxa pública només s’ofereix I2 en algunes escoles rurals. Va assenyalar que la concertada rep també fons públics i es beneficia de recursos d’Educació per a alumnes amb necessitats educatives específiques.
En canvi, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya va defensar que “els motius pels quals l’escola concertada a la província de Lleida no ha patit un descens tan gran en les inscripcions d’I3 venen donats en gran part perquè les famílies continuen apostant pels projectes educatius de les escoles d’iniciativa social”. No obstant, també reconeix que “hi ha municipis en què només hi ha escoles públiques, per tant és normal que es vegin més afectats”.En un altre ordre de coses, l’oficina municipal d’escolarització de la Paeria ha atès més de 3.300 consultes relacionades amb la matriculació i el procés de preinscripció als centres educatius de la capital. Així es va informar en el ple del consell escolar municipal de dilluns presidit per l’edil d’Educació i Joventut, Xavi Blanco.
Veuen una sobreoferta de places que crea desigualtat
En determinats municipis, les escoles concertades són un “pol d’atracció” per a famílies que resideixen en barris allunyats d’aquestes o en altres localitats. Així ho va apuntar María Segurola, cap de projectes i de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. Segurola va considerar que a nivell de Catalunya, i a causa de la caiguda de la natalitat, hi ha una sobreoferta de places. Va destacar que mentre que Educació ha rebaixat de forma generalitzada a 20 el nombre màxim d’alumnes per grup a I3 a les escoles públiques, i en alguns casos fins i tot a 18 o 19, permet que les concertades puguin escollir entre mantenir un màxim de 25 o bé reduir-les també a 20, fet que genera “desigualtats a la xarxa educativa”.
No obstant, Segurola va indicar que a diverses ciutats de Catalunya els centres que s’han vist més afectats per la pèrdua d’alumnes han estat els de màxima complexitat i també alguns de concertats, la qual cosa ha portat alguns d’aquests a materialitzar el seu traspàs a la xarxa pública, cosa que no ha succeït a les comarques de Lleida. Així mateix, va advocar per un finançament “asimètric” que primi les escoles de màxima complexitat i va dir que “departament i ajuntaments tenen deures pendents” en la lluita contra la segregació escolar.
