La llei per evitar tràmits amb excés de burocràcia i documentació s'incompleix a Lleida de forma sistemàtica

El 2016 va entrar en vigor una llei promulgada l’1 d’octubre de l’any anterior que actualitzava la normativa sobre el procediment administratiu amb l’objectiu, entre altres, de facilitar a la ciutadania efectuar tràmits sense haver d’aportar documentació que ja està en poder de les administracions. L’article 28 d’aquesta llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, en el seu apartat 2, indica el dret de l’interessat a no presentar documents que hagin estat elaborats per qualsevol administració i afegeix que hauran de ser aquestes les que obtinguin directament la documentació a través de consultes online entre elles. També ho corrobora l’article 53, que diu que “els interessats tenen el dret a no presentar ni dades ni documents que ja estiguin en poder de les administracions públiques”.

Aquesta és la teoria, però la pràctica, set anys després d’entrar en vigor aquesta llei, està molt allunyada d’aquesta realitat i són els ciutadans els que han de recórrer les administracions per obtenir certificats d’empadronament o de discapacitat, per exemple, que els requereixen altres administracions per efectuar qualsevol tràmit.Així ho constata l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de Lleida (OMAC), on cada dia acudeixen desenes de ciutadans per sol·licitar certificats que serien innecessaris si es complís la llei. També ho corroboren entitats relacionades amb persones discapacitades, que detallen que aquest incompliment afecta tant persones físiques com jurídiques. 

Bibiana Bendicho, d’Aspid, explica que es troben amb situacions tan surrealistes com que el departament de Treball de la Generalitat els requereix que presentin documents que emet el departament d’Afers Socials de la mateixa administració. Des de la Federació Allem certifiquen que l’excés de burocràcia per aquesta raó els afecta sobre manera i apunten que “les úniques administracions que creuen dades són la Seguretat Social i Hisenda”.

César Cierco, catedràtic de Dret Administratiu i director del departament de Dret de la Universitat de Lleida (UdL), afirma que el dret a no aportar documents es va incorporar “amb la idea de simplificar els tràmits” i considera que en aquests anys “s’ha avançat, però encara queda bastant per fer”. Creu que “no és tant un problema de voluntat, sinó de tecnologia de les administracions”, i assenyala que hi ha una gran “desigualtat tecnològica” entre elles, especialment entre les més petites, com els ajuntaments de municipis de pocs habitants, i les grans. Encara que precisa que coneix més la teoria que la pràctica sobre aquesta llei, té constància que en ocasions les administracions demanen al ciutadà “coses que no haurien”. 

Ara bé, també avisa que, per exemple, el fet que la llei impliqui que no s’ha de demanar el títol de família nombrosa al ciutadà, això no comporta que aquest no l’hagi de tenir.

Una altra novetat que va introduir aquesta llei és la possibilitat que el ciutadà pugui presentar un document dirigit a una administració en qualsevol registre d’una altra administració i també a les oficines de Correus. És una disposició equivalent a una finestreta única de les administracions, encara que no es denomini així. Per la seua banda, Cierco indica que està pensada per evitar desplaçaments innecessaris i en aquest cas creu que està funcionant bé, a diferència del que succeeix amb la sol·licitud de documents.