El parc de vehicles a Lleida ciutat ja supera els 90.000 i creix un 12 per cent en 9 anys

El nombre de vehicles censats a la ciutat de Lleida ha augmentat en 10.000 en nou anys, entre 2013 i 2022, al passar de 82.769 a 92.792. Són un 12% més, segons les dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). I el parc automobilístic dels principals municipis del seu entorn més proper –Alpicat, Torrefarrera, Alcarràs, Alcoletge, Albatàrrec i Corbins– ha crescut en uns altres 5.000, de 20.629 a 25.622, la qual cosa representa un 24% més. A la capital, la xifra de turismes és la que més s’ha incrementat, al passar de 55.998 a 62.483.

Aquest és el panorama amb què la ciutat afronta la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), encara sense data, però que comporta obres a la xarxa viària executades o en marxa que retallen les places d’aparcament. Així, entre la rambla d’Aragó i Bisbe Messeguer se n’han perdut al voltant de mig centenar, i a Alfred Perenya s’eliminaran les d’un costat entre Rovira Roure i Enric Granados. Prèviament, entre 2017 i 2020 les places de zona blava ja van disminuir en unes 200.

A part d’augmentar en número, el parc mòbil de la capital també ha envellit sensiblement. El 2013 l’antiguitat mitjana era de 10,1 anys i el 2022, de 12,12. Precisament, aquest factor té incidència a l’hora de determinar quins vehicles quedaran fora de la ZBE, ja que, en general, els més antics contaminen més. Les ZBE havien d’entrar en funcionament el gener passat a les ciutats de més de 50.000 habitants, però el fet que la justícia anul·lés l’ordenança que regulava la de Barcelona –ara n’aplica una altra de nova– va fer que es posposés fins al 2024.

Fonts de la Paeria van informar que treballen en la redacció dels informes tècnics i jurídics per a la seua posada en marxa, a l’espera de les directrius generals de la Generalitat. Van indicar que la ZBE està obligada per llei i és important per lluitar contra el canvi climàtic, però van precisar que “cal dissenyar-la amb compte, tenint en compte els aspectes que comportarà”, i que volen fer-ho “de forma participativa, donant veu a la ciutadania” i buscant el màxim consens.

El projecte preveu càmeres equipades amb lectors de matrícules mitjançant algoritmes de visió artificial en 10 punts: av. Madrid-pl. Espanya; Lluís Companys-av. Catalunya, Ricard Viñes, Alcalde Porqueres-Prat de la Riba, plaça Europa-Príncep de Viana, Prat de la Riba-Príncep de Viana, rambla Ferran-Ramon Berenguer IV, av. del Segre-carrer del Nord, av. Garrigues-Alacant, i Estudi General-Doctora Castells.