Denuncia que metges li van tractar com a ansietat un problema que era físic

“És increïble com l’historial clínic influeix en l’atenció sanitària.” Ho denuncia l’Andrea, una veïna que amb 37 anys pateix problemes per respirar. Assegura que els metges en desconeixen les causes, tot i que en un primer moment li van diagnosticar ansietat. Explica que dimarts a la nit, 28 de novembre, s’ofegava per falta d’aire fins al punt que va haver de trucar al 061. Relata que una ambulància la va portar a l’Arnau de Vilanova, i a l’hospital “van mirar els meus antecedents psiquiàtrics i em van diagnosticar dispnea per ansietat sense fer-me cap prova”. A més, assegura que no li van oferir una ambulància per tornar a casa, a prop del Rectorat, i “vaig tardar dos hores caminant, quan normalment em costa mitja hora”, afirma.

L’Andrea té diagnosticat un trastorn límit de la personalitat i ha patit problemes familiars que l’han desestabilitzat des de jove. “He tingut ansietat des dels 16 anys, però sé diferenciar quan tinc un problema orgànic perquè també he tingut pneumònia i bronquitis”, apunta.Explica que el dolor i la fatiga seguien igual l’endemà, per la qual cosa el dimecres 29 va tornar a trucar al 061 i “es van negar a venir-me a buscar en ambulància pel meu diagnòstic”, denuncia. La seua salut no va millorar dijous, per la qual cosa l’Andrea va decidir acudir a Urgències de Salut Mental de l’hospital Santa Maria. “Em van fer caminar per un passadís i es van adonar que el problema no era psiquiàtric”, assegura.

Relata que divendres seguia igual i “la meua última opció va ser anar al CAP d’Urgències de Prat de la Riba, al qual estic molt agraïda perquè em van fer proves i em van derivar a l’Arnau”, indica.Tres dies després, l’Andrea va tornar a l’Arnau i explica que va estar 6 hores ingressada. “Em van fer més proves i van reconèixer que tenia un problema orgànic, encara que no van saber trobar-ne les causes”, assegura. “Ara em trobo millor perquè em van donar ventolins per ajudar-me a respirar, però si m’haguessin escoltat des del primer moment m’hauria estalviat tres dies d’un dolor intens”, afegeix. “És obvi i lògic que es tinguin en compte els historials, però la salut mental no estarà normalitzada fins que no se’ns escolti”, indica. Va pensar a denunciar els fets, però “el meu advocat d’ofici no tindria res a fer davant d’una estructura tan gran”.