SEGRE

JUSTÍCIA EFEMÈRIDE

Defensa dels drets humans

El Col·legi de l'Advocacia de Lleida celebra 25 anys de la creació d'una comissió específica

El 2023 van ser dels primers a fer un torn d'Estrangeria, en el qual ara hi ha 54 lletrats

El Consell de l’Advocacia Catalana ha atorgat aquest any el Premi Valors a la comissió.

El Consell de l’Advocacia Catalana ha atorgat aquest any el Premi Valors a la comissió.

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Col·legi de l’Advocacia de Lleida celebra aquest any els 25 anys de la creació de la Comissió de Drets Humans. A la seu de la institució, a la plaça Sant Joan de Lleida, van inaugurar el 30 de novembre passat una exposició per rememorar la posada en marxa d’aquesta iniciativa. Però quins van ser els motius concrets que van motivar-ne la creació? L’actual presidenta de la comissió, Anna Llauradó, explica que “als anys 90 es van donar una sèrie de circumstàncies que van portar un grup d’advocats a impulsar-la per treballar col·lectivament en la defensa dels Drets Humans i Estrangeria. Voldria destacar el fet que s’inclogui el terme estrangeria, perquè no és un fet fútil a causa de la necessitat de protecció d’aquest col·lectiu tan vulnerable. A finals dels anys 90 hi va haver un gran increment de persones immigrants que arribaven a Lleida, la qual cosa va generar una necessitat de protecció dels drets humans d’aquest col·lectiu davant de les discriminacions en l’accés al món laboral i l’habitatge, pel mer fet de ser nouvinguts”. Precisament, el 2003 la Generalitat va crear el torn d’estrangeria i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida, juntament amb el de Barcelona, van ser dels primers a prestar aquest servei, com explica Llauradó. “Únicament s’abonava un preu molt baix per les assistències, només es paga per part de la Generalitat una petita quantitat per assistència efectiva. Quan es va crear oficialment el torn, l’any 2003 hi havia 27 lletrats, ara són 54”, detalla Llauradó.

La comissió treballa en diferents àmbits com en la defensa de les dones i el col·lectiu LGTBIQ+, de les persones migrades, els animals i totes aquelles vulneracions de drets i llibertats dels ciutadans com de manifestació, llibertat d’expressió i de reunió, entre d’altres. “També vetllem per la preservació de la memòria històrica”, afegeix la presidenta de la comissió. José Luis Gómez, Simeó Miquel, Mariluz Serrano, Sònia Martínez, Aran Martínez i Mireia Pardell han estat els altres col·legiats que han liderat la iniciativa durant aquest quart de segle.

En aquest sentit, Llauradó afirma que “agraïm el treball dels companys que durant aquests 25 anys han format part d’aquesta comissió, sacrificant temps dels seus despatxos i de la seua vida familiar, per una causa tan noble com és la defensa dels drets humans”. També van impulsar un fons col·legial, que des del 2020 es denomina Àlex de Sàrrega, i que atorga el 0,7 per cent del pressupost del col·legi a iniciatives solidàries.

«Cal vetllar pels més febles»

Quin és el principal objectiu de la comissió?

El principal objectiu és vetllar pel respecte dels drets fonamentals i llibertats, tant individuals com col·lectives, des de la defensa del dret al servei dels més febles.

Quines són les tasques que duen a terme?

Treballem fent tasques d’estudi, reivindicació, denúncia i potenciant la formació en els diferents àmbits de defensa com els drets les dones i del col·lectiu LGTBIQ+, de les persones migrades i dels animals, entre d’altres. Localment hem participat en l’elaboració del protocol d’assistència immediata a la víctima, en l’abordatge de les violències masclistes i les polítiques d’igualtat de gènere, per citar alguns exemples. També hem estat molt actius en la defensa i denúncia de les situacions viscudes pels temporers de Lleida.

Quins drets es vulneren més habitualment?

La societat canvia i, durant aquests vint-i-cinc anys, han estat diferents els drets i llibertats vulnerades. La globalització dels conflictes ha suposat una visualització més gran de la sistemàtica vulneració, especialment dels migrants.

S’ha millorat o falta molt camí per recórrer?

Sí però no prou, només cal veure la situació que actualment estem vivint, en la qual milers de persones, especialment nens, moren diàriament per les polítiques i interessos dels diferents governs.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking