“Vaig haver de trucar al 112 per saber on podia aconseguir la insulina”

Diabètics lleidatans mostren la seua preocupació per la falta de subministrament de diversos medicaments contra aquesta malaltia. “Una vegada vaig haver de trucar al 112 per saber a quina farmàcia podia aconseguir la meua insulina”, assegura Francesc Fernàndez, president de l’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC) i coordinador de la delegació de Lleida. Explica que va recórrer diversos establiments de la ciutat i en cap no tenien el fàrmac que té prescrit, Fiasp. “Vaig trucar i em van destinar a una altra de la capital on sí que hi quedaven unitats, però ens preocupa que en un temps estigui encara més desproveït i hàgim de desplaçar-nos a altres municipis”, afirma.

Així mateix, Fernàndez afegeix que un dels temors del col·lectiu és que els metges es vegin obligats a canviar les seues prescripcions a causa del desproveïment de fàrmacs “singulars i no intercanviables” com Ozempic, Victoza, Saxenda o Trulicity.Les farmàcies lleidatanes cada vegada pateixen més per proveir-se d’aquests medicaments, tal com va publicar aquest diari. A la Garròs, que aquest dimecres va afirmar tenir una llista d’espera de 28 persones per rebre Ozempic, se li afegeix la farmàcia Luis Peña, que té 13 persones en espera per disposar d’aquest fàrmac. “L’Ozempic està més vinculat a diabètics amb obesitat, per la qual cosa no és tan freqüent”, assenyala Fernàndez. Per la seua part, un nutricionista especialitzat en diabetis que col·labora amb l’ADC explica que “el fabricant d’Ozempic i Victoza no distribueix a les farmàcies i en una nota assenyalen que tenen limitada la distribució a alguns llocs concrets”. Sobre això, la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Lleida, María Enrique-Tarancón, assegura que a la seua farmàcia “abans arribaven amb comptagotes, però fa molts dies que no ens serveixen ni un”.Segons l’Agència Espanyola de Medicaments, tant Ozempic, Victoza, Saxenda com Trulicity tenen problemes de subministrament actius. De Victoza apunta que “les unitats són reservades per a pacients pediàtrics a partir de 10 anys, servides directament a hospitals”. Per als altres diu que “l’augment de la demanda obliga a tenir una distribució controlada”.