Educació defensa prohibir el mòbil a l'esbarjo i el menjador perquè els infants sociabilitzin

La ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, ha defensat la prohibició del telèfon mòbil als col·legis, també durant el temps d’esbarjo i al menjador, perquè els nens "tenen que sociabilitzar amb els seus iguals". "Cal ser conscients de la dependència que existeix en aquests moments del telèfon mòbil i plantegem a les comunitats autònomes regular el seu ús tant en Primària com a Secundària. Tampoc no es fa ús del mòbil en l’esbarjo o menjador perquè allà tenen que sociabilitzar amb els seus iguals", ha assenyalat aquest dimecres la ministra durant la presentació de l’Informe CYD 2023.

En aquest context, Alegría ha explicat que part de les conseqüències de la pandèmia és que "ha generat una sensació social de desescalada en l’ús de les noves tecnologies" en el sistema educatiu. Tanmateix, ha demanat "posar el cap fred i ser conscients que la digitalització dona també solucions en l’àmbit educatiu", per la qual cosa ha reclamat "no demonitzar la digitalització". "Si volem prohibir el que és ja una realitat estarem impedint que els joves es formin i adquireixin coneixements que són absolutament bàsics per moure’s en una cosa que ja és una realitat", ha postil·lat Alegría. En aquest punt, la presidenta de la Fundació CYD, Ana Botín, ha felicitat la ministra per la seua proposta de prohibir els telèfons mòbils en els col·legis. "No es necessiten per a la part educativa i distreuen molt", ha conclòs Botín.

D’altra banda, la també portaveu del Govern espanyol ha advertit que, segons alguns estudis, s’està "retrocedint d’una manera bastant urgent" en l’interès dels estudiants per les carreres STEM. "És evident que alguna cosa no estem fent bé, perquè estem retrocedint d’una manera bastant urgent. Aquí l’empresa també té bastant a dir", ha assenyalat. No obstant, la ministra ha matisat que aquesta pèrdua d’interès per les carreres científiques no és només d’Espanya, sinó que passa en la "pràctica totalitat dels països" i és una cosa que "incideix d’una manera més greu en les dones a l’hora d’atansar-se al món científic".

Per això, ha apostat per "trobar solucions" i ha destacat que el Govern central està treballant amb les comunitats autònomes "en com fer atractiu a edats primerenques perquè tinguin interès en les carreres científiques". Respecte als mals resultats d’Espanya a l’últim Informe PISA que elabora l’OCDE, la responsable d’Educació ha defensat que cal treballar amb les comunitats autònomes amb plans de reforç, "especialment en comprensió lectora i Matemàtiques". "L’hem de desplegar amb les comunitats autònomes", ha sentenciat. "Hem de donar passos, hem d'actuar, hem de millorar aquestes posicions i fer-ho en coordinació amb les comunitats autònomes per poder aconseguir uns millors resultats. Estem a temps per poder fer-ho però no ens deixem portar per la visió derrotista o pessimista del sistema educatiu", ha manifestat.

Les nenes rebutgen les matemàtiques a edats primerenques

L’Informe PISA demostra, segons ha explicat Alegría, que en les edats primerenques "hi ha un rebuig" a les Matemàtiques per part de les noies, que "mostren una fractura en l’actitud" davant aquesta assignatura. "No és una qüestió de capacitat, sinó de confiança", ha puntualitzat. "Elles mateixes s'auto avaluen d’una manera més negativa. Pensen que és una matèria més difícil, pensen que no són tan bones i es fan una autoavaluació més negativa que les que se solen fer els nens. Elles no se solen definir com a brillants i ells solen ser més generosos amb els seus adjectius", ha lamentat.

Durant la seua intervenció, Ana Botín ha posat èmfasi que la tecnologia "ha d’estar al servei de les persones i no al revés". "Al món en el qual som cal saber treballar, cal saber programar amb robots. Entendre la tecnologia és essencial però també saber com utilitzar aquesta tecnologia al servei de les persones i no pot ser que l’IA sigui un vedat tancat de 1.000 enginyers al món que entenen el que hi ha darrere", ha reclamat. Per a la presidenta de la Fundació CYD l’ocupabilitat "és absolutament clau", per la qual cosa proven d’"atansar el món de la universitat al món de les empreses". "Les empreses podem ajudar molt perquè hi ha una diferència entre oferta i demanda que hem d’aconseguir tancar i la societat el demanda", ha dit.

Finançament del sistema universitari

Prèviament, el secretari general d’Universitats, José Manuel Pingarrón, ha valorat que el repte "imminent" de la universitat "és el compromís de la millora en el finançament en el finançament del sistema universitari públic". Aquest compromís, en les seues paraules, "cal començar-lo des de ja". "El compromís de finançament ha de ser una coresponsabilització de totes les institucions", ha agregat Pingarrón, que ha conclòs que aquesta ha de ser la legislatura "en la qual la transferència i intercanvi de coneixement doni un salt qualitatiu i quantitatiu".

Al contrari, el president de la Conferència de Consells Socials, Antonio Abril, considera que el finançament "no és el principal problema" del sistema universitari encara que, segons el seu parer, "és evident que existeix un dèficit de finançament". En concret, ha avisat que l’excel·lència de la universitat pública "no depèn només dels diners" i ha insistit que l’"assignatura pendent" és que el sector productiu "posi de relleu la investigació i la ciència pública que es duu a terme també a les universitats".

Finalment, l’estudiant de Dret i Administració d’Empreses de la Universitat de Zaragoza Verónica Pardos ha alertat que els universitaris estan "absolutament terroritzats" perquè no saben què vol el mercat laboral. "Som persones amb moltes ganes que estem intentant forjar aquell futur i no parem de rebre reflexions negatives que no és possible. No coneixem realment què és el que una empresa necessita, no ens sentim amb confiança per deixar la universitat sentint-nos preparats", ha lamentat la jove.