Els musulmans compren un local al barri de Cappont de Lleida

La comunitat musulmana més nombrosa de Lleida, Ibn Hazm, ha adquirit un local a l'avinguda d'Alacant número 9 del barri de Cappont per habilitar-lo com a oratori. El portaveu del col·lectiu, Abdellatif Láatabi, ha explicat que l'espai té un aforament de 200 persones i que el faran servir cada dia de la setmana excepte els divendres, quan fan la pregària multitudinària en un dels coberts de Fira Lleida. 

Láatabi ha dit que també plantejaran a la Paeria de Lleida la cessió gratuïta del terreny que es licita al polígon dels Frares per fer-hi un centre de culte. En aquest sentit, l'alcalde, Fèlix Larrosa, ha indicat que estudiaran les al·legacions presentades al projecte de licitació i que no té "cap inconvenient" en revisar-ne les condicions.

Larrosa ha explicat que des de l'equip de govern de la Paeria de Lleida ja s'ha parlat amb els representants veïnals del barri de Cappont per explicar-los que aquest local de l'avinguda Alacant tindrà nous usos. Així mateix, l'alcalde ha advertit que "no permetrem situacions que vulnerin la normativa vigent" amb relació a l'aforament màxim permès. Respecte a això, el portaveu de la comunitat musulmana, Abdellatif Láatabi, ha explicat que tenen intenció de reformar l'espai per convertir-lo en un oratori que faran servir cada dia de la setmana respectant el màxim de persones permeses, que són 200. "L'únic dia que podríem superar l'aforament del local és divendres i aleshores anem al cobert de Fira", ha dit.

Pel que fa al terreny que la Paeria de Lleida licita al polígon dels Frares per fer-hi un centre de culte, Larrosa ha defensat que la intenció de l'equip de govern és ajudar a les comunitats religioses de la ciutat que volen disposar d'un gran espai de culte. Així, ha indicat que s'estudiarà les al·legacions i condicions que els col·lectius interessats, com els musulmans, hagin presentat a la licitació. "Ens han comentat que els hauríem de cedir la parcel·la de forma gratuïta perquè són espais que no generen activitat econòmica i, per tant, podria ser una consideració", ha dit el batlle. "Si els nostres serveis jurídics avalen els seus arguments no tinc cap inconvenient en revisar les condicions de la licitació", ha afegit.

Reversió del porta a porta a Pardinyes i Balàfia

Larrosa ha fet aquestes declaracions durant l'esmorzar de l'equip de govern de la Paeria de Lleida amb els mitjans de comunicació. En la seva intervenció, l'alcalde també ha avançat que prendran decisions enfocades a testar el nou model de neteja i gestió de residus que voldrien implantar a la ciutat. Així, una de les principals mesures que es plantegen és l'anàlisi del que suposaria revertir l'actual sistema de recollida porta a porta als barris de Balàfia i Pardinyes.

"Ho hem de fer perquè la institució no ha estat capaç de fer entendre a la ciutadania que la seva complicitat era absolutament necessària per avançar en aquests indicadors de millora de recollida selectiva a la ciutat. El resultat ha estat la depreciació de l'espai públic i el desencant de la ciutadania amb les polítiques de gestió de residus", ha dit Larrosa.

Altres projectes

En paral·lel, el paer en cap ha indicat que treballen perquè el projecte de la zona de baixes emissions i l'ordenança reguladora entrin en vigor abans del 30 de juny. Respecte a l'àrea urbana que s'incloïa inicialment, Larrosa ha dit que era "excessiva" i ha demanat que es "redimensioni" per facilitar la mobilitat i la tasca laboral de determinats col·lectius a la ciutat.

L'alcalde també ha plantejat "recomençar" el projecte del POUM, però mantenint el "màxim de documents possibles" i pensat perquè la planificació urbanística pugui servir en el futur. Alhora es vol desenvolupar un pla especial que posi en valor el patrimoni del Centre Històric amb dos grups que treballin de forma paral·lela.

En matèria industrial, el primer edil ha detallat que aquests dies mantindran una reunió amb agents del departament de Territori per avançar en el desenvolupament de l'estació intermodal a la ciutat. També es trobaran amb els propietaris de terrenys a les Canals amb l'objectiu afavorir el creixement del polígon del Segre.