La Paeria constata que més d'un terç de les voreres de Lleida no són accessibles

Més d'una tercera part de les voreres de Lleida ciutat no són accessibles al no tenir l'amplada mínima legal d'1,8 metres. Així ho constata un estudi de la Paeria, en què es detalla que el Secà és el barri més “inaccessible”, ja que el 88,87% de les seues voreres són massa estretes. El segueixen Vila Montcada, la Bordeta, Magraners i Balàfia.

El 36,6% de les voreres de Lleida ciutat no són accessibles al no tenir un mínim d’1,8 metres d’amplitud. Així ho constata un estudi que l’ajuntament ha encarregat a la consultora Doymo dins del nou pla de mobilitat urbana, que detalla que més d’un terç de les voreres de la capital o no tenen l’amplitud necessària per a la correcta circulació de vianants, o són massa inclinades o tenen una concentració de guals que dificulten el pas de les persones amb mobilitat reduïda, d’edat avançada o que van amb carros o cotxets. Si es mira per barris, el Secà és el més “inaccessible” de tots. Concretament, el 88,87% de les seues voreres (que serien uns 11,58 quilòmetres) no tenen 1,8 metres d’ample; al segon lloc hi ha Vila Montcada amb el 57,03% (8,56 km) seguit de la Bordeta amb el 50,29% (22,6 km). Els segueixen Magraners, amb el 41,62% (15,44 km); Balàfia, amb un 40,03% (11,76 km); Xalets d’Humbert Torres, amb un 39,72% (2,26 km); Pardinyes, amb el 37,67% (10,04 km); la Mariola, amb el 35,94% (6,44 km); Institut-Templers, amb un 31,99% (3,34 km); Centre Històric, amb un altre 31,55% (7,53 km); Príncep de Viana-Clot, amb el 31,16% (3,58 km); Camp d’Esports, amb un 30,72% (3,18 km); Universitat, amb un 23,4% (3 km); Ciutat Jardí, amb el 20,87% (4,81 km); Joc de la Bola, amb el 19,94% (1,39 km); Copa d’Or, amb el 16,21% (2,21 km); Cappont, amb el 16,01% (4,68 km), i finalment hi ha Rambla Ferran, amb un 13,75% (1,22 km).

El nombre de voreres que no són accessibles ha augmentat un 12,3% respecte a l’última anàlisi que es va fer el 2009. Aquesta pujada es deu que el 2021 es van modificar les condicions d’accessibilitat en la via pública i es va acordar que les voreres han de tenir un ample mínim d’1,8 metres per ser accessibles. Fins llavors, l’amplitud mínima estava en els 1,5 metres.

L’amplitud mínima perquè un carrer sigui accessible era d’1,5 metres, però el 2021 es va ampliar als 1,8 m Les dos aplicacions de zona blava conviuran fins que la Paeria en tregui una de nova en uns mesos

El govern municipal ha habilitat una nova aplicació mòbil per a la zona blava després que l’actual generés problemes tant en el pagament com en l’anul·lació de multes a començaments d’any. La nova aplicació es diu Blinkay, es pot descarregar des de qualsevol telèfon i la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cristina Morón, va dir que aquesta aplicació “conviurà” amb la vella, ElParking, “perquè les persones que tinguin diners al moneder de l’aplicació antiga no els perdin i els puguin utilitzar”.

Morón va detallar que l’aplicació ElParking formava part de l’antiga concessionària de la zona blava, l’empresa Eysa, i es va subrogar amb la municipalització del servei. Va afegir que estan estudiant demanar més responsabilitats a l’empresa, ja que “no ha estat a l’altura i continua sense resoldre errors en els avisos i l’anul·lació de denúncies”.Tant Blinkay com ElParking estaran actives fins que la Paeria tregui una nova aplicació de la zona blava. En aquest sentit, Morón va dir que ja han iniciat el procés de licitació i la previsió és que es tanqui en tres mesos.D’altra banda, la tinenta d’alcalde va informar que ja tenen els primers estudis del nou pla de mobilitat i que faran una taula sectorial el mes de febrer per fer-ho “al més consensuat possible”. En aquests estudis es detallen també les places d’aparcament que hi ha a Lleida i la seua taxa d’ocupació mitjana (vegeu la taula lateral).