Dicten a Lleida la primera condemna per supremacisme blanc a Espanya

L’Audiència de Lleida es va convertir ahir en el primer tribunal de l’Estat a jutjar i condemnar dos persones per supremacisme blanc. C.A.L. i W.R.P. van acceptar ahir sengles condemnes de tres anys i mig i dos anys i mig de presó, respectivament, per difondre en xarxes socials missatges que animaven a atemptar contra immigrants, homosexuals i persones amb discapacitat.

Encara que eren veïns de Sant Vicenç dels Horts i El Campello (Alacant), s’havien aïllat a la Pobla de Cérvoles. La condemna arriba després d’un acord que van assolir ahir en el judici la Fiscalia i les defenses. Se’ls va condemnar per un delicte d’odi. Inicialment el Ministeri Públic demanava tres anys. C.A.L. també va ser condemnat a un any de presó per un delicte de tinença il·lícita d’armes.Així mateix hauran de pagar sengles multes de 4.500 euros i no podran fer activitats relacionades amb el món de l’educació durant cinc anys. Hi havia uns altres dos acusats per delictes contra la salut pública –van fer una plantació de marihuana i a la casa d’un d’ells van trobar altres substàncies com ketamina– i tinença il·lícita d’armes. Un d’ells va ser absolt al retirar-li els càrrecs la Fiscalia mentre que l’altre, un jove de Ronda (Màlaga), va ser jutjat al no arribar a un pacte. S’enfronta a fins a cinc anys i vuit mesos de presó.

Es dona la circumstància que el cas va ser enviat a l’Audiència Nacional al considerar-se que podien ser acusats per terrorisme, però el tribunal el va tornar a Lleida a l’entendre que no tenia recorregut per aquests delictes però sí pel d’odi. Els advocats d’ambdós condemnats van afirmar que van assolir una conformitat “per salvaguardar els interessos dels nostres representats” i van afegir que aquests “han estat víctimes d’una caça de bruixes imputant-los delictes que no tenen ni cap ni peus” i que fins i tot podria considerar-se un “delicte provocat”.

Es considera provat que els dos homes van fer difusió del pensament racista en webs i en diferents canals de missatgeria instantània, a banda de publicar missatges que enaltien actes terroristes i incitaven a cometre actes similars a l’assassinat supremacista de 51 persones a Nova Zelanda el 2019 o el d’Anders Breivik, el terrorista d’extrema dreta autor dels atacs de Noruega del 2011 i culpable de l’assassinat de 77 persones. A través d’aquests canals, defensaven la seua intenció de proveir-se d’armes i preparar-se per al que anomenaven la “guerra racial”. Per crear aquestes comunitats, els dos condemnats van viure durant uns mesos en dos cases aïllades a la Pobla de Cérvoles.