Perdonen un deute de gairebé un milió d’euros a un home que va avalar com a soci a una empresa que va tancar fa més de deu anys

El Jutjat de Primera Instància número 6 (Mercantil) de Lleida ha perdonat un deute de 914.391 euros a un camioner lleidatà que va avalar una empresa de la qual era soci i que va tancar fa més de deu anys per desavinences de dos dels socis. Al ser avalador de la companyia se li exigia la totalitat del deute que s’havia acumulat, en firmar de forma solidària.

Quant als fets, aquests es remunten a l’any 2007 quan juntament amb unes altres quatre persones es va constituir una empresa dedicada al transport. D’aquesta manera, la societat es va formalitzar amb cinc socis dels quals cadascú ostentava el 20%. Així mateix, les operacions bancàries i financeres de la mateixa estaven avalades pels socis solidàriament, malgrat no ser gestionades per ell mateix.

No obstant, el 2013 l’esmentada empresa es va acabar liquidant per les desavinences de dos dels socis, fet que va afectar la resta, entre ells el camioner que ara ha estat exonerat del deute. "Van ser moments molt complicats, ja que no vam arribar a acords i les entitats bancàries van començar a exigir-me els deutes contrets per la societat, malgrat que havia transmès les esmentades participacions" explica l’home, que va contactar amb el despatx d’advocats Bergadà Asociados perquè el representés.

"Les pressions dels bancs perquè fes front als deutes que tenia la societat van ser constants, però jo no podia assumir-les", exposa. A més, també comenta que van estar negociant els amb bancs, "ja que jo estava d’acord en complir amb la meua part en relació amb el 20% que ostentava de participacions societàries, però no la totalitat del deute. No obstant, les financeres exigien que respongués de tot, una cosa totalment inassumible."

L’advocada que ha portat el cas, Marta Bergadà, exposa que "aquestes circumstàncies van posar l’home en una situació límit, tant econòmica com psíquica, ja que les trucades que rebia eren constants i el sou que tenia de l’empresa en la qual va entrar a treballar posteriorment era escàs per fer front a l’enorme deute pendent i, alhora mantenir-se ell i la seua família".