Condemnat a una dècada de presó per abusar de la fillastra de 10 anys

L’Audiència de Lleida ha condemnat a onze anys de presó un veí de la capital del Segrià per abusar sexualment de la seua fillastra quan la nena tenia uns 10 anys. El tribunal dona credibilitat al relat de la víctima i recorda que l’ha mantingut al llarg de tot el procés i que va ser avalat pels psicòlegs del departament de Justícia. D’aquesta forma, l’Audiència el condemna per un delicte continuat d’abús sexual a menor de 16 anys i, a més dels onze anys de presó, l’imposa uns altres cinc de llibertat vigilada, la prohibició de tenir activitats laborals que impliquin contacte amb menors durant 14 anys, la prohibició d’atansar-se a la denunciant a menys de 100 metres durant 12 anys i de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà i una indemnització de 20.000 euros pels danys morals ocasionats. La sentència no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

En la vista oral, celebrada el 29 de novembre, l’acusat va negar els fets. “Mai de la vida”, va assegurar. En canvi, la denunciant, que actualment és major d’edat, va afirmar que l’home li va fer tocaments en tres ocasions i que fins i tot li va demanar que el masturbés, un extrem que el tribunal ha considerat provat. Els abusos van tenir lloc durant l’any 2015 al domicili familiar malgrat que no es van denunciar fins al 2021. “Mentre la meua mare treballava, em deia que anéssim a jugar al llit i allà tenien lloc els abusos sexuals, primer m’acariciava i després em tocava els genitals per dins de la roba”. També va assegurar que en almenys una ocasió li va introduir els dits a la vagina. Va afirmar que no ho va explicar a la seua mare perquè el seu padrastre li deia que era “un secret”.

Per la seua part, els psicòlegs i la treballadora social que van atendre la denunciant van afirmar que el seu relat va ser “bastant versemblant” i “s’adapta a l’abús sexual intrafamiliar”. Van afegir que “la noia es va veure atrapada en una situació de confiança i de seducció de l’acusat, que la compensava emocionalment amb afecte”. La progenitora va declarar que no sospitava res però, davant del que li va dir la seua filla, va decidir denunciar-ho. En canvi, l’ara condemnat va explicar que va tractar la nena “com si fos una de les meues dos filles”. Fins i tot va afirmar que “quan vam acabar la relació amb la seua mare es volia quedar amb mi”.