Un testimoni de Jehovà porta a judici una doctora per transfondre-li sang

Una doctora serà jutjada la setmana que ve per fer quatre transfusions de sang a un pacient d'Urgències de l'Arnau de Vilanova que era testimoni de Jehovà i que les va rebutjar per motius religiosos. El pacient sol·licita 13 mesos de presó i que sigui inhabilitada dos anys per tres delictes. La Fiscalia i la defensa demanen l'absolució.

El jutjat penal 2 de Lleida acollirà a partir de dilluns un judici contra una doctora acusada de fer quatre transfusions de sang a un pacient testimoni de Jehovà que les va rebutjar per les seues creences religioses a Urgències de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, segons ha pogut saber aquest diari.

El denunciant, que exerceix l’acusació particular, considera que la metge és autora dels delictes de coaccions, contra la integritat moral i lesions. Demana que la facultativa sigui condemnada a un any i tres mesos de presó, sigui inhabilitada durant dos anys i que pagui una indemnització de 10.000 euros pels danys causats. La Fiscalia i la defensa, que exerceix el lletrat Carles López, del Despatx Simeó Miquel, sol·liciten la seua absolució.

Els fets van tenir lloc el 21 de juliol del 2016 quan, segons l’escrit del Ministeri Públic, un home va ingressar a Urgències a primera hora de la tarda “afligit d’unes hemorràgies que necessitaven transfusions de sang. Estava en estat de semiincosciencia amb una anèmia aguda i un xoc hipovolèmic”. L’home anava acompanyat d’un parent i tres persones més de la congregació dels Testimonis de Jehovà. Després de ser diagnosticat d’una hemorràgia digestiva, els metges els van explicar la gravetat de l’estat i la necessitat d’una transfusió de sang i les conseqüències de no fer-ho. El pacient ho va rebutjar per les seues creences religioses. Finalment, a les 23.50 hores es van fer quatre transfusions de sang. És en aquest interval quan les parts discrepen.

La Fiscalia afirma que “el seu familiar més pròxim va manifestar a la doctora que fes el necessari per salvar-li la vida [...]. D’altra banda el pacient no va voler firmar per acceptar però tampoc per rebutjar el tractament, remetent la doctora al seu familiar més pròxim en aquell moment.” 

Per la seua part, la defensa de la doctora al·lega que “malgrat el rebuig verbalment expressat, el pacient es va negar a tota hora a firmar la no-acceptació del tractament”. La metgessa es va posar en contacte amb el jutjat de guàrdia que, per dos vegades, va afirmar que si el pacient no era menor d’edat, incapaç o es trobava inconscient, la transfusió no es podia acordar judicialment. “El familiar va dir que assumirà les conseqüències de la transfusió”, segons manté la defensa, que afegeix que l’actuació de la doctora “es va cenyir als protocols clínics, la regulació de l’autonomia del pacient i del consentiment informat i de la deontologia mèdica”.

En canvi, l’acusació considera que el pacient va mostrar el seu document de voluntats anticipades (DVA) que incloïa l’absolut rebuig de les transfusions, “encara que els metges les considerin necessàries per a la conservació de la meua vida”. Afegeixen que no li van explicar ni van oferir tractaments alternatius i, que exercint el seu dret a l’autodeterminació, la va rebutjar a tota hora. Assenyala que tant el jutge de guàrdia com el metge forense no la van autoritzar i que “en cap moment no va existir risc per a la salut pública, ni el pacient va perdre el coneixement”. Consideren que l’acusada va forçar el procediment, va exercir una pressió psicològica sobre el pacient, el va aïllar de qualsevol contacte, va abusar de la seua posició i va procedir a ocultar la investigació. Asseguren que hi va haver una “violació de consciència i identitat religiosa” i l’home “ha patit mal moral, espiritual i físic”.