Fisioteràpia en auge amb demores en la sanitat pública i més oferta privada

El sector de la fisioteràpia ha viscut un boom en els últims anys, i l'augment de pacients amb dolors físics ha comportat llistes d'espera de més de tres mesos en el servei de Rehabilitació de la sanitat pública. Aquesta situació ha enfortit el sector privat, on els professionals poden donar un tracte més ràpid i personalitzat.

Prevenir i tractar patologies físiques de tot tipus amb exercicis terapèutics per millorar la mobilitat és el treball dels fisioterapeutes, “una professió molt jove encara molt desconeguda”, segons el degà el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguadé. Explica que “tenim molts pacients de la tercera edat”, però assegura que la professió està creixent molt i “també dona cobertura a molts esportistes joves”. El sector ha viscut un boom en els últims anys, segons el director clínic del servei de Rehabilitació de Lleida, Luis Mambrona, que celebra que “ara les persones es preocupen més per la salut”.

Fa quinze anys hi havia 8.730 fisioterapeutes col·legiats (és obligatori per exercir). La xifra ha augmentat un 30% des del 2009 fins als 12.537 actuals, dels quals 707 exerceixen a Lleida. Fa cinc anys, el Col·legi tenia censats 38 centres amb autorització sanitària a la província. Dos anys després ja eren 51, i el 2022 van arribar a ser 59. Només a Lleida ciutat actualment hi ha més de vint centres privats de fisioteràpia.La principal via d’accés a l’ofici es troba en el sector privat, segons Aiguadé, que creu que la presència de fisioterapeutes al públic “continua sent molt minoritària” i que “no cobreix totes les patologies”, com les incontinències per la debilitació del sòl pelvià o els problemes d’equilibri. Afegeix que “la majoria de sessions són en grup i el nombre de pacients pot ser molt alt, de fins a deu alhora, la qual cosa dona un temps insuficient d’entre deu i quinze minuts d’atenció personalitzada per sessió”.La responsable de fisioteràpia de l’Atenció Primària de Lleida, Marta Ribes, defensa el treball en grup “per poder veure molts més pacients” i afavorir que creïn vincles entre ells “perquè s’activin i empoderin”. No obstant, assegura que l’equip de 21 fisioterapeutes que l’any passat es va incorporar als CAP del pla “tracta individualment tots els pacients que ho necessiten” (vegeu la pàgina 5).Tractar els pacients en grup ajuda a reduir les llistes d’espera, que Ribes assegura que no són gaire extenses a la Primària. Per la seua part, Mambrona adverteix que a rehabilitació poden ser de més de tres mesos per als pacients intermedis, que no són urgents, però necessiten la valoració d’un facultatiu. “Falten metges”, indica, alhora que lamenta que algunes persones es veuen forçades a acudir a una clínica privada quan han d’esperar diverses setmanes per accedir al servei públic.Encara que el preu per una sessió en una clínica “varia molt segons el lloc”, Aiguadé precisa que “a Lleida sol ser d’entre 35 i 50 euros, i se solen concertar una o dos cites setmanals”. Així doncs, tractar una lesió que necessiti sessions constants durant un mes pot costar més de 300 euros. “Els negocis del sector funcionen, però afavoreixen els desajustos socials”, valora Aiguadé. “Els sectors públic i privat coexisteixen i té sentit que sigui així”, incideix per la seua part Mambrona.

Fa cinc anys hi havia 38 centres a la província. Dos anys després ja eren 51, i el 2022 van arribar a ser 59 El preu mitjà a Lleida per una sessió d’una hora en un centre privat sol ser d’entre 35 i 50 euros

La gran diversitat de patologies i perfils d’usuaris ha comportat una especialització dels professionals. “El reconeixement de les especialitats és una reclamació històrica, som una de les poques professions sanitàries que no tenim especialització”, diu Aiguadé. El Col·legi defensa que es porti a terme via residència, com els Metges Interns Residents (MIR). La primera que ha sol·licitat en converses amb el departament de Salut i el ministeri de Sanitat és la fisioteràpia respiratòria, i també insta a poder especialitzar-se amb tots els reconeixements en disciplines com en Neurologia, “que és molt cara”, afegeix Aiguadé, o Pediatria. “Ningú no té cap dubte que estem parlant de diferents problemes”, conclou.