El testimoni de Jehovà diu que preferia morir abans de rebre una transfusió

“Va observar vostè si la doctora coaccionava el pacient per transfondre-li sang?” Aquesta és una de les preguntes que ahir va fer Carles López, advocat de la doctora de l’Arnau de Vilanova jutjada per fer transfusions de sang a un pacient testimoni de Jehovà, als quatre membres d’aquesta congregació que el dia 21 de juliol del 2016 van acudir a l’hospital i que ahir van declarar en la primera sessió d’un judici que té lloc al jutjat Penal 2 de Lleida. Cap dels quatre –que van declarar com a testimonis de l’acusació– va afirmar haver vist com la metge coaccionava el seu company. El de coaccions és un dels tres delictes pels quals la facultativa s’asseu al banc en un cas que va avançar SEGRE. 

“La seua actitud era hostil”, “va dir amb claredat que rebutjava que li transfonguessin sang”, “no li van oferir un tractament alternatiu” i “temíem que no es respectés la seua voluntat”, van ser algunes de les afirmacions dels testimonis. Un era del denominat Comitè d’Enllaç amb els Hospitals (CEH) –membres designats per la congregació per mediar entre facultatius i pacients–, que va afirmar que van acudir per mostrar el seu suport i ajuda al denunciant. Quant a l’estat del pacient, va admetre que “estava feble”. Posteriorment, ni ell ni els altres tres testimonis, que aquell dia hi van estar poc més d’una hora, van tornar a veure el seu “germà espiritual”, segons el va descriure un d’ells, a pesar que va estar set dies ingressat.

El denunciant també va declarar ahir. Veí de Lleida, va testificar acompanyat per un traductor de francès (és d’origen senegalès), va explicar que va acudir a l’Arnau “perquè em trobava malament” i va dir que va alertar membres de la seua congregació “perquè sentia que estava en perill” malgrat que hi va anar al costat d’uns altres dos familiars. Preguntat sobre per què no va firmar el document de rebuig de tractament del consentiment informat, va assegurar que no “el vaig voler firmar perquè no tenia la confiança de la doctora”. Sobre el seu empitjorament amb el pas de les hores, va dir que “em vaig quedar adormit i quan vaig despertar ja m’havien fet la transfusió”. Va afegir que se la van fer sense el seu consentiment (“preferia morir a la transfusió”), que la doctora no li va oferir cap tractament alternatiu i que “em vaig sentir abusat, com si em tractessin com un animal”. El judici continuarà demà dimecres amb la declaració de l’acusada, que actualment exerceix a Barcelona, i d’altres testimonis.

Sol·liciten una pena de 15 mesos de presó i dos anys d’inhabilitació

Els fets van tenir lloc el 21 de juliol del 2016 quan, segons l’escrit del Ministeri Públic, que demana l’absolució, un home va ingressar a Urgències a primera hora de la tarda per “unes hemorràgies que necessitaven transfusions de sang. Estava en un estat de semiinconsciència amb una anèmia aguda i un xoc hipovolèmic”. Després de ser diagnosticat d’una hemorràgia digestiva, els metges li van explicar la gravetat de l’estat i la necessitat d’una transfusió de sang i les conseqüències de no fer-ho. El pacient ho va rebutjar per les seues creences religioses. Finalment, a les 23.50 hores es van fer quatre transfusions de sang. És en aquest interval quan les parts discrepen. El jutge de guàrdia no va autoritzar la transfusió mentre que els parents la van autoritzar, segons la Fiscalia i la defensa. El denunciant considera que la metge és autora dels delictes de coaccions, contra la integritat moral i lesions. Demana que la facultativa sigui condemnada a un any i tres mesos de presó, sigui inhabilitada durant dos anys i que pagui una indemnització de 10.000 euros pels danys causats.