La doctora denunciada pel testimoni de Jehovà: “No va firmar el rebuig a la transfusió perquè era acceptar la seua mort”

La doctora de l’Arnau de Vilanova acusada per fer transfusions de sang a un testimoni de Jehovà va declarar ahir al judici que el pacient “no va firmar el document de rebuig perquè no estava convençut i perquè fer-ho significava acceptar la seua mort”. Durant la declaració al judici que se celebra aquesta setmana al Jutjat Penal 2 de Lleida, la facultativa, que el 21 de juliol del 2016 era la “màxima autoritat” a l’hospital, no va mostrar dubtes que l’estat del pacient era de risc vital per una hemorràgia digestiva i que no hi havia un tractament alternatiu a una transfusió de sang. Va explicar que es va entrevistar amb ell quan els seus companys li van informar que es negava a la transfusió. “Quan vaig entrar al box, hi havia quatre persones pertanyents a la congregació i un familiar, en una cantonada. El pacient no va mantenir contacte visual amb mi, sols amb els de la congregació. Hi havia una coacció ambiental cap a ell i cap a mi”, va assenyalar. 

Així mateix, va afegir que quan aquests se’n van anar, el pacient va delegar al seu germà la decisió de transfondre’s sang, sabent que aquest era favorable. “El vam informar del seu estat i dels riscos de no rebre tractament, i li vaig dir que no faria res que no volgués i que el respectaria, però que havia de firmar el document de rebuig, cosa que no va fer”, va afirmar la doctora. La facultativa va insistir que el pacient era conscient tota l’estona i que finalment li van fer la transfusió “perquè no hi havia alternativa”. Va explicar que el procés va durar set hores, en què l’home “estava tranquil i estirava el braç de forna voluntària, sense oposar cap resistència”. Així mateix, va assenyalar que, amb 18 anys d’experiència que tenia llavors a l’àrea d’Urgències, no tenia cap dubte que “la voluntat del pacient estava trencada” i que es trobava “en una situació d’extrema gravetat que l’anava a matar”.

Per la seua part, una altra doctora que estava a Urgències aquell dia va ratificar la declaració de l’acusada i va afirmar que tampoc no veia clar que el pacient no volgués rebre la transfusió. “Ell estava com cohibit, no el veia convençut, per la qual cosa vaig decidir trucar al jutge per preguntar-li què podíem fer”, va assenyalar. Així mateix, va explicar que davant de la seua negativa, van dir al pacient que havia de firmar el certificat de rebuig. “No se’l va coaccionar i es va respectar la seua decisió. No hi havia cap motiu perquè no firmés el document, era capaç i no va voler fer-ho”, va afirmar. Quant a la transfusió, va dir que “es va deixar posar la sang, no va oferir cap resistència”. El judici continuarà avui amb més pericials i les conclusions.