Llum verda europea a comercialitzar un tipus d'arròs resistent a una plaga creat per la UdL

El centre d’investigació Agrotecnio i la Universitat de Lleida (UdL) han desenvolupat una varietat d’arròs bomba resistent a la piriculària, una plaga també coneguda com a neula que provoca grans pèrdues productives. Ho han aconseguit gràcies a una petita edició genètica que deixa un resultat “indistingible d’una varietat original que hagi canviat naturalment”, afirma el centre. El Parlament Europeu va obrir les portes la setmana passada a la comercialització de vegetals obtinguts amb Noves Tècniques Genòmiques (NTG), però perquè aquest arròs es pugui vendre hauran de passar uns cinc anys com a mínim perquè “cal provar-lo en un camp experimental que ja hem sol·licitat i el projecte ha de ser avaluat”, explica la investigadora Teresa Capell, que lidera la investigació juntament amb Paul Christou.

La piriculària és una malaltia causada per un fong que identifica determinats gens de la planta d’arròs per infectar-la. L’edició genètica desenvolupada a Lleida desactiva aquests gens, per la qual cosa el patogen no és capaç d’identificar ni infectar els cultius.

L’investigador Jordi Voltas, que fa més de 20 anys que col·labora amb productors d’arròs del delta de l’Ebre i coopera amb la investigació amb el grup de Gestió Forestal que lidera, afirma que “pretenem proporcionar la garantia als agricultors que els cultius seran molt més regulars”, ja que les varietats més antigues d’arròs –com la bomba– són extremament sensibles al clima i a les malalties. “La collita d’un mal any pot ser del 30% d’un de bo, per la qual cosa els preus es disparen i poden arribar a triplicar els de les varietats més barates”, afegeix. La modificació genètica comportaria un augment significatiu en la producció de l’arròs bomba, però Voltas adverteix que “no podria arribar al baix preu de les varietats més modernes perquè aquestes produeixen el doble per hectàrea que les tradicionals”. Així mateix, els agricultors podrien deixar d’utilitzar fungicides, l’única alternativa per lluitar contra plagues. En aquest sentit, la Unió Europea va prohibir la setmana passada un dels cinc pesticides que s’utilitzen per lluitar contra la piriculària.“Tanta normativa comporta un problema, fins la setmana passada no teníem esperança de tirar endavant el projecte”, valora Capell. “Aquesta regulació té el potencial de posar l’arròs català en l’avantguarda de la producció amb tecnologia punta”, afegeix Christou.

El grup d’Agrotecnio, liderat per Christou i Capell, va començar a investigar la genètica de l’arròs fa més de trenta anys. El 2022 va iniciar dos projectes finançats per l’Estat que han ajudat a desenvolupar aquest arròs modificat. També ha estat fonamental “la implicació d’un productor del Delta que ens subministra el seu arròs per a les proves de laboratori”, afegeix Capell.