El CUAP de Prat de la Riba de Lleida atén més de 200 urgències al dia i el doble els caps de setmana

Més de 200 persones amb patologies de baixa i mitjana complexitat són ateses de mitjana cada dia al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de Prat de la Riba, una xifra que els caps de setmana es pot doblar i deixa un balanç de 94.877 urgències ateses el 2023. No va arribar al rècord de les 97.122 de l’any anterior, quan el focus encara estava posat en la pandèmia, perquè assumia tots els pacients d’entre quinze i seixanta anys dels CAP de la ciutat amb problemes respiratoris.

“Venen bastantes persones sense metge assignat o que no estan empadronades, i veiem moltes malalties de l’aparell locomotor”, explica la doctora Natàlia Llorens, adjunta a la direcció del centre.El CUAP va començar el novembre passat a coordinar-se amb les Urgències de l’Arnau de Vilanova, d’on rep els casos més banals per descongestionar el servei hospitalari, que les últimes setmanes porta patint la màxima pressió assistencial en anys. La derivació és voluntària perquè és una prova pilot, i Llorens assegura que “els pacients se’n van contents perquè no esperen tant com a l’Arnau, i s’adonen de la varietat de recursos assistencials de què disposen”. 

El temps mitjà d’espera a Prat de la Riba és d’una hora, que pot arribar a l’hora i mitja a partir de les 21.00 i en els caps de setmana.La doctora adverteix d’un auge de les malalties de transmissió sexual, així com de lesions per casos de violència de gènere. Així mateix, indica que gestionen moltes baixes laborals i que reben alguns pacients que tenen cita amb el seu metge per d’aquí a uns dies, però no volen esperar. Finalment, Llorens destaca que els caps de setmana i festius compten amb un pediatre i que també tracten casos de traumatologia, gràcies a la màquina de rajos X de què disposen.

Set de cada deu pacients dels CAP són visitats en menys de cinc dies

El 68% dels usuaris de l’Atenció Primària al pla i el 82% dels del Pirineu el 2023 van ser visitats pel seu professional assignat al cap de cinc dies o menys des del moment en què van demanar la cita, afirma el departament de Salut. També assegura que les intervencions quirúrgiques fora de termini es van reduir un 50% a la regió sanitària de Lleida, mentre que a l’Alt Pirineu i Aran només set (el 2%) van quedar fora de termini. A tota la província, l’any passat es van practicar 21.938 cirurgies, un 9,7% més que les 20.001 del 2022. Així mateix, l’any passat es va tancar amb un rècord de proves diagnòstiques al pla des d’abans de la pandèmia, amb 53.972 proves (un 30% més que el 2022). Salut destaca la disminució del 81% de les proves que es van fer fora de termini. En canvi, les consultes externes fora de termini van créixer un 18%. D’altra banda, només 9 proves diagnòstiques van quedar fora de termini al Pirineu, quan el 2022 van ser 24, i l’activitat de consultes externes a la regió va créixer un 3%.D’altra banda, la incidència de les infeccions respiratòries agudes (IRA) es va mantenir en descens a tot Catalunya durant la setmana passada. Salut afirma que el nivell de transmissió de la grip se situa a nivell basal, per la qual cosa considera finalitzada l’onada epidèmica. A la província, els casos de grip detectats la setmana passada als CAP van ser 282, un 37,2% menys que els 449 de l’anterior. Els casos de covid van baixar de 84 a 66 i les pneumònies de 149 a 146, amb un total de 2.905 infeccions, un 10,3% menys que les 3.239 de la setmana anterior.

Dos de cada tres metges parlen en català a les consultes a Lleida

El 64,7% dels metges que treballen a Lleida utilitzen el català de forma habitual per comunicar-se amb els seus pacients, segons l’última enquesta del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). A tot Catalunya l’utilitzen menys de la meitat (47,8%) dels facultatius, a causa de la presència majoritària de castellanoparlants a Barcelona. El català és la llengua materna del 37,6% dels metges que exerceixen a Catalunya, mentre que el castellà és el primer idioma del 52%. El català com a llengua materna és més present a la franja dels 56 a 65 anys, mentre que el mínim es registra entre els 36 i 45 anys. L’estudi també indica que el 54,7% dels que han nascut fora de Catalunya han fet algun curs de català i destaca l’interès que mostren els extracomunitaris, ja que el 80 per cent té predisposició per aprendre la llengua. Així mateix, el 87 per cent afirma que entenen el català i són competents per llegir-lo, però el nivell baixa quan es tracta de parlar-lo (69,1%) o escriure’l (61,4%).