Detecten paràsits sanguinis als galls fers del Pirineu català
La UdL participa al primer estudi sanitari sobre aquestes aus amenaçades
El 62,5% dels galls fers (Tetrao urogallus aquitanicus) del Pirineu català, una espècie en perill d'extinció, estan infectats amb paràsits sanguinis relacionats amb la malària aviària. Així ho posa de manifest una recerca del Centre d'Investigació en Sanitat Animal (CISA, INIA-CSIC) i la Universitat de Lleida (UdL), publicada a la revista 'Scientific Reports', del grup Nature. L'estudi també ha identificat per primer cop l'herpesvirus propi de l'espècie, de la qual queden menys de 1.500 exemplars a l'Estat. Conèixer els agents infecciosos que l'afecten pot ser clau per a prioritzar la conservació. Els investigadors destaquen que ha estat una "sorpresa" i no descarten que la causa sigui l'augment de temperatura pel canvi climàtic.
En la recerca han participat tècnics de la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran, així com investigadors de la Universitat Europea de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) i la Universitat de Sao Paulo (Brasil). L'equip ha aprofitat les captures periòdiques al Pirineu català per marcar exemplars i recollir al llarg de dos anys, mostres de sang orofaríngies i cloacals amb les quals han fet anàlisis de patògens per PCR. També n'han fet de femta i han pres mostres de teixit d'exemplars trobats morts a Catalunya i el Principat d'Andorra.
Els resultats han revelat agents infecciosos transmesos per organisme que s'alimenten de sang (hemoparàsits) dels gèneres 'Haemoproteus' i 'Leucoytozoon'. La primera autora de l'article, veterinària i alumna de l'Escola de Doctorat de la UdL, Olga Nicolás de Francisco, ha explicat que trobar paràsits hemosporidis en aquesta espècie d'ocell de muntanya ha estat una "sorpresa", ja que viuen en altituds elevades on no hauria d'haver els vectors de transmissió. Aquesta realitat "preocupant", podria estar relacionada amb el marcat augment de la temperatura mitjana als Pirineus com a conseqüència del canvi climàtic, segons les conclusions del treball.
L'estudi també ha servit per identificar el primer herpesvirus registrat en galls fers. És el gènere 'Iltovirus' i està emparentat amb els que causen malalties respiratòries en aus domèstiques. L'investigador del CISA-INIA-CSIC i últim autor del treball, Carlos Sacristán Yagüe, ha apuntat que és nou per la ciència però segurament ha estat infectant aquests animals durant milers d'anys, ja que aquests virus generalment evolucionen amb els seus hostes.
En futures recerques, l'equip vol ampliar el nombre d'animals mostrejats i analitzats per mirar de relacionar els signes clínics de malaltia amb la infecció per aquest herpesvirus i saber quina simptomatologia està causant. A més, consideren important estudiar diferents poblacions per saber si aquest patogen ja és present en totes elles.