Directors de centres de Lleida advoquen per llegir i calcular diàriament i escriure més a mà

Directors de centres educatius de Lleida proposen fomentar que els alumnes escriguin de forma manual per millorar la grafia i l'ortografia, així com llegir i calcular diàriament. Són algunes de les mesures que plantegen en un document remès al grup d'experts creat pel Govern per millorar el nivell del sistema educatiu català.

Més escriptura a mà per millorar la grafia i reduir les faltes, i lectura i càlcul diàriament a primària i l’ESO. Aquestes són algunes de les propostes que els directors de centres educatius agrupats a l’Associació de Directius d’Educació de les Terres de Lleida han enviat al grup de 18 experts (un de lleidatà), creat pel Govern arran dels desastrosos resultats de l’informe PISA. L’entitat congrega directors de col·legis de primària, instituts de secundària, Zones Escolars Rurals, Escoles Oficials d’Idiomes i centres de formació d’adults.

Els experts es van reunir per primera vegada el 10 de gener per començar a concretar mesures per millorar els resultats educatius de comprensió lectora i matemàtiques i que es puguin començar a aplicar ja el curs vinent.Els directors argumenten la necessitat de l’escriptura a mà “perquè els alumnes tenen una mala grafia i les faltes d’ortografia augmenten a l’ESO” i aposten per programar “comprensió oral, escrita i lectora diària” i per millorar la formació lingüística dels docents. Incideixen en la necessitat d’aplicar “el càlcul mental i la resolució de problemes diàriament” de forma escrita o bé oral i en la formació STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Arts i Matemàtiques) dels docents per aplicar-lo a l’aula. Per a secundària en general, plantegen retornar a les notes numèriques, afavorir l’FP bàsica “per als alumnes que als 14 anys ja demostren que necessiten uns estudis més professionalitzadors” i rebaixar les ràtios per a una atenció més pròxima a l’alumnat amb vint alumnes per classe com a xifra òptima i 24 com a màxima (ara és de trenta). De fet, suggereixen una disminució gradual de la ràtio en general.

Per a l’etapa postobligatòria, advoquen per una FP alineada amb la demanda laboral del territori, regular la distinció d’itineraris a quart d’ESO, revisar currículums de Batxillerat “per veure si és necessari que els alumnes cursin tantes optatives o és millor tornar a les hores de matèries de modalitat d’abans de la LOMLOE perquè puguin preparar bé els estudis”. El document també inclou que tots els centres disposin de professionals en salut o atenció social, per exemple, “per a tasques especials que ara recauen en els professors”, així com més especialistes en llengua, interculturalitat i cohesió social “per a l’escolarització d’alumnat nouvingut i que no sap llegir ni escriure”. Planteja, a més, un impuls al reconeixement de la tasca docent, un augment de la plantilla per poder fer efectiva la codocència, més suport per desplegar el pla d’inclusió i més hores d’orientació psicopedagògica en tots els centres per millorar la detecció i seguiment d’alumnes amb necessitats especials.

Aposten per estendre a primària la jornada intensiva

El document que l’Associació de Directius d’Educació de les Terres de Lleida ha remès a la comissió d’experts inclou un plantejament més laboral. És el d’“estendre la jornada continuada a la primària i, per tant, també eliminar la sisena hora sobretot en centres de màxima complexitat”. Actualment, a primària la jornada és partida i l’horari dels centres amb un elevat percentatge d’alumnes vulnerables consta d’una hora més.D’altra banda, els directors també especifiquen la necessitat de “no retornar a la jornada partida” a secundària, així com de disposar d’un “document aclaridor” pel que fa al currículum de primària i secundària.

Els alumnes insten a rebaixar les ràtios o desdoblar grups

Els alumnes participants en la reunió van sol·licitar rebaixar les ràtios a secundària a 20 alumnes per grup o bé que hi hagi dos docents per atendre la diversitat, donar més oportunitats als alumnes conflictius, que hi hagi una coordinació més gran entre els centres de primària i secundària, que els professors imparteixin classes de forma dinàmica i que els exàmens només siguin una part de la nota. Una altra de les seues reivindicacions és que la selectivitat sigui igual en totes les comunitats autonòmiques, per evitar que els alumnes d’alguna tinguin avantatge per entrar a la universitat al ser més fàcil, i van defensar l’ús de les noves tecnologies, encara que amb moderació.