SUCCESSOS HABITATGE
Famílies de Lleida, obligades a deixar les seues “cases” d’un càmping a Coma-ruga
Holacamp ha adquirit l’establiment i tenen de termini fins l’11 de març
Una de les cases mòbils del càmping Sant Salvador de Coma-ruga.
Al voltant de cent famílies, entre elles almenys cinc lleidatanes, es veuran obligades a desallotjar el càmping Sant Salvador de Coma-ruga abans del pròxim 11 de març, després que l’hagi adquirit la cadena Holacamp.
Una de les afectades, la lleidatana Laia Rogel, explica que els usuaris van rebre una carta certificada aquest dimarts dia 12 en què se’ls va notificar que disposen d’un mes per desmuntar les cases mòbils o caravanes, i que si no ho fan tot el que quedi serà destruït. “El nostre contracte arribava fins al 22 de març i ningú ens ha notificat legalment que els expropietaris han venut el càmping”, denúncia Rogel, que ja s’està organitzant amb la resta d’afectats per presentar una demanda col·lectiva.
“La nostra casa prefabricada va costar uns 20.000 euros i els amos del complex en van obligar a posar una tarima de fusta que ens va costar 10.000 més”, explica l’afectada. Lamenta que desmuntar-la i moure-la requerirà més de 5.000 euros, i assegura que vendre la casa o trobar un altre càmping serà gairebé impossible. “Ens sentim estafats”, afirma la lleidatana, que demana una indemnització per part del càmping que inclogui totes les despeses que suposarà el trasllat, així com més temps per poder gestionar el desallotjament. “Només podrem entrar els caps de setmana en trams de dos hores i ens han posat el 8 de març com a data límit”, indica.
Així mateix, Rogel explica que durant els últims anys els expropietaris animaven a comprar les cases mòbils, en comptes de llogar-les. “Ens van convèncer perquè venguéssim la nostra caravana i passar-nos a una de prefabricada”, afirma. De fet, assegura que els antics amos van arribar a vendre una casa mòbil un dia abans de tancar el càmping.
Feia tres anys que Laia Rogel era usuari del complex, però el càmping Sant Salvador era la segona residència per a algunes famílies que havien complert fins 40 anys estiuejant en aquest espai. “Hi havia persones plorant, portaven tota la seua vida al càmping”, conclou.
