Els tallers de Lleida han de buscar mecànics a l’estranger davant la falta de mà d’obra

Els mecànics també han entrat a formar part de la llarga llista de professions en les quals falta personal. L’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció calcula que a Lleida actualment hi ha feina per a més de cinquanta, però adverteix d’un creixent “problema generacional, molts professionals majors de 55 anys hauran de traspassar els seus tallers perquè no aconseguim que els joves els rellevin”. Així ho assenyala una portaveu de l’associació, que assegura que tampoc troben mecànics a les llistes de l’atur.

Explica que per posar-hi remei estan buscant treballadors de països estrangers amb els quals l’Estat té convenis de col·laboració, sobretot Colòmbia, el Perú i l’Equador, però lamenta que els tràmits per contractar-los “són molt llargs i gens àgils”, per la qual cosa no n’arriben gaires. La patronal de l’automoció assegura que entre que troben un mecànic d’un altre país i pot començar a treballar aquí passen uns vuit mesos de mitjana.

L’associació valora que “no s’ha animat prou la Formació Professional, per la qual cosa no entren prou alumnes en cicles formatius de mecànica”. A més, assenyala que la majoria d’estudiants que fan pràctiques en tallers no es queden en aquest sector i prefereixen dedicar-se a una altra professió o fer oposicions per ser funcionaris. “Tots els que es volen quedar tenen feina”, assegura la portaveu.

La falta de mecànics especialitzats en maquinària industrial és encara més greu que la que pateixen en tallers convencionals, segons constata l’associació. El seu portaveu explica que tota mena de centres s’estan veient obligats a retardar treballs i prioritzar els més urgents, i que l’escassetat de mà d’obra afecta totes les branques de la professió: especialitzats en electrònica, xapistes i pintors, entre altres perfils.

«Vam començar els estudis sent 80, però només vuit van acabar»

“Quan vaig començar a estudiar Automoció a la Caparrella, el 1984, tenia 80 companys. Cinc anys després, només vuit vam acabar el curs. Només tres ens dediquem actualment a l’automoció, i soc l’únic que tinc un taller propi.” Ho afirma Carlos Teixiné, mecànic propietari del taller Bosch Service Teixiné Automoció, a Benavent de Segrià, i vicepresident de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida. Explica que “tinc la sort que el meu fill Víctor treballa amb mi i continuarà el meu negoci, però soc l’excepció i els meus companys del gremi em diuen que soc un afortunat”. Per la seua part, el Víctor explica que “m’agrada la mecànica des de petit i sempre he tingut clar que és al que em vull dedicar”.

Carlos Teixiné explica que molts dels seus companys hauran de traspassar els seus tallers quan es jubilin perquè “hi ha molt pocs mecànics”, i assegura que arriben pocs estrangers. Valora que les mateixes famílies solen desincentivar que els seus fills es formin en oficis tradicionals, així que des de l’associació faran xarrades a alumnes de quart d’ESO de la Caparrella o de l’institut Maria Rúbies, a la Bordeta, per “mostrar que la mecànica ha canviat molt i no és un treball tan dur, per la qual cosa podria entusiasmar els joves”. 

Assenyala que “els nous cotxes elèctrics i híbrids han fet canviar molts tallers en favor de les programacions informàtiques i electròniques”. A més, el vicepresident de la patronal assegura que es podria aprofitar l’oportunitat per incorporar més dones als tallers perquè “encara són una excepció”. Així mateix, augura que “ser mecànic cada vegada comportarà millors sous i viure millor perquè estem en minoria” i es tracta d’un ofici essencial.