Més de 2.100 persones esperaven pis social a Lleida el 2023 i només se'n van edificar 66

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya tenia comptabilitzades a 31 de desembre del 2023 2.154 persones inscrites en el registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial a la província de Lleida. En canvi, només es van edificar 66 habitatges socials, la gran majoria d’iniciativa privada, segons va indicar recentment l’Associació de Promotors i Constructors Tècnics de Catalunya (APCE), que va reclamar apujar el límit dels preus d’aquests pisos a Lleida perquè construir-los els generi un mínim de rendibilitat, com va publicar aquest diari.

Del total d’inscrits, 659 eren al llistat a l’haver renovat la seua inscripció i la resta, 1.495, eren nous. Així mateix, hi havia 499 sol·licituds més en tràmit, 83 van ser denegades i 12.603 inscripcions no van ser renovades, de manera que van causar baixa per caducitat. El nombre global de 2.154 sol·licitants el 2023 és molt similar als 2.264 de l’exercici anterior i la gran majoria preferien un pis de lloguer amb opció de compra (2.017, un 93%).

La xifra de Lleida suposa sols un 2,1% dels sol·licitants del conjunt de Catalunya, que va tancar el 2023 amb un total de 101.903 en espera d’habitatge social. Quant al nivell d’ingressos dels peticionaris lleidatans, la majoria, un 69%, es van emmarcar en el tram A, que implica unes percepcions econòmiques de la llar igual o menors que 0,93 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), que l’any 2023 va ascendir a 717,09 euros mensuals en dotze pagues, és a dir, 8.605,15 euros anuals. Un 18% tenien ingressos del tram B (entre 0,93 i 1,5 vegades l’IRSC) i un 8%, en el C (entre 1,5 i 2,33).

Així mateix, més d’un terç de les sol·licituds corresponien a persones individuals (un 38%); un 18%, a una unitat de convivència de dos persones; un 15%, de tres membres; un 13%, de quatre; un 10%, de cinc; un 4%, de sis i un 2%, de set. De fet, l’informe detalla que una de cada deu sol·licituds va ser de famílies nombroses (un 11%, 242 peticions) i un 5%, de monoparentals (104). A més, 1.548 inscrits (un 72%) tenien entre 35 i 65 anys, 449 (un 21%) eren menors de 35, i 157 (un 7%), de 65 o més. Les peticions es van repartir gairebé equitativament entre homes (1.100, un 51%) i dones (1.040, un 48%), i en 14 casos es van definir com de gènere no binari. La situació es repeteix amb l’origen, ja que un 51% van ser nacionals i un 49%, estrangers no comunitaris.

Llum verda a l’índex de preus per limitar el preu del lloguer

El Consell de Ministres va aprovar ahir l’índex de referència de preus del lloguer en àrees tensionades, que ja està disponible al web i entrarà en vigor en deu dies. Aquest sistema establirà preus màxims i mínims per a un habitatge en funció de les seues característiques, com la superfície, estat de conservació, any de construcció o zones comunes, entre d’altres, que tenen l’objectiu que els habitatges “amb menys valor” no puguin incrementar el seu preu al ser equiparats amb habitatges de més qualitat a la mateixa zona. A Lleida, els municipis que es van declarar com a zones de mercat residencial tensionat són la capital, Balaguer, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp. La portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, va instar el Govern central a “rectificar” i la consellera de Territori, Ester Capella, va criticar la “visió homogeneïtzadora de l’Estat”.