Professions sense professionals: alerten que tots els oficis manuals pateixen aquesta situació

Cada vegada són més els oficis que donen la veu d’alarma perquè tenen serioses dificultats per trobar treballadors. El president de Pimec Lleida, Jesús Torrelles, coincideix amb el diagnòstic que va fer dimecres passat el seu homòleg de la Coell, Josep Maria Gardeñes, i assenyala que ocorre “a qualsevol sector en què es treballi amb les mans i no sigui el funcionariat”. 

Per solucionar-ho, valora que “hauríem de ser capaços d’oferir les mateixes prestacions, o l’administració pública oferir-ne menys” als funcionaris. En tot cas, afirma que els sous dels oficis en què falta més personal “pugen sols” a causa de l’alta demanda que mantenen, ja que molts d’aquests són essencials.

Els sectors de la construcció i les instal·lacions són dels més afectats. El president de l’Agrupació d’Instal·ladors de Serveis de la Construcció de Lleida (Agrisec), Francisco Grau, assenyala que un peó cobra uns 1.300 € al mes i un oficial en pot guanyar més de 2.100. Apunta que “ara tenim més mitjans” per reduir l’esforç físic, però “continuem estant estigmatitzats”. 

Així mateix, creu que l’FP “no està funcionant” perquè hi ha cicles que no omplen les places, i assenyala que quan comencen a treballar, tots els instal·ladors han de fer un curs de riscos laborals que considera que s’hauria d’incloure a l’FP.

Un instal·lador de subministraments peó cobra uns 1.300 € al mes i un oficial, més de 2.100 Patronals i sindicats reclamaran a Educació que potenciï l’FP dels oficis més necessitats

En aquest sentit, Torrelles valora que “l’FP és el futur” i s’hauria d’incentivar més, i lamenta que “a moltes famílies els sap greu que els seus fills cursin un cicle formatiu perquè mantenen la mentalitat que la vida els anirà millor si estudien una carrera universitària, però és probable que acabin cobrant menys que un lampista”. 

També adverteix de la falta de relleu generacional amb la qual moltes empreses s’estan trobant, i considera un “error” que algunes, sobretot les d’instal·lacions de línies d’alta tensió, busquin personal en països estrangers, la majoria d’Amèrica del Sud. “Els tràmits per portar-los són molt llargs, d’uns vuit mesos, i s’han de formar”, explica.

La secretària general de CCOO a Lleida, Cristina Rodríguez, considera que cal diferenciar entre sectors. Així, diu que en hostaleria i comerç el que es necessita és apujar els sous i indica que de vegades hi ha contractes de mitja jornada en els quals es treballa a jornada sencera. Afegeix que els establiments hotelers que “paguen el que toca” sí que troben personal, malgrat que al Pirineu hi ha un problema afegit que és la falta d’habitatge. 

Pel que respecta a oficis tradicionals, afirma que sí que hi ha una falta de persones que s’hi vulguin dedicar, i creu que en part és perquè no hi ha cicles formatius específics ni tampoc FP dual. Va assenyalar que des del Fòrum Secore, que integra patronals i sindicats, “estem fent un mapa de les especialitats que es necessiten i reclamarem al departament d’Educació que les potenciï i que on no pugui arribar el sector públic el complementi el concertat i privat”.

Per la seua part, el seu homòleg d’UGT, José Luis Aguilà, entén que el problema és que “hi ha un excedent de mà d’obra sense formació i, en canvi, falta de qualificada”. Afegeix que cal actuar a través de la Formació Professional i també de polítiques actives d’ocupació del SOC formant treballadors. Subratlla la paradoxa que falta personal en molts sectors però alhora hi hagi un 11 per cent d’atur crònic, per la qual cosa insta a actuar per formar i reinserir aquestes persones al mercat laboral.

Controvèrsia sobre si la majoria dels joves volen ser funcionaris

El president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (Coell), Josep Maria Gardeñes, va assenyalar aquest dimecres que “més del 80 per cent de persones volen ser funcionàries” com una de les raons de la falta de personal en oficis tradicionals (com fusters, lampistes, electricistes, agricultors, ramaders o treballadors de la sanitat i del sector serveis), però també en professions més modernes (com els informàtics). 

La patronal dels tallers d’automoció també va afirmar aquesta setmana que la majoria d’estudiants que estan de pràctiques als tallers prefereixen fer oposicions per ser funcionari. Per la seua part, el president de Pimec Lleida, Jesús Torrelles, valora que “l’administració pública fa competència deslleial perquè les empreses no poden garantir els mateixos beneficis socials”. Així mateix, considera que “hauria de ser més fàcil acomiadar els funcionaris que no valen per a la seua feina, però ningú s’atreveix a fer-ho i no és natural”. 

També assenyala que a l’Estat “hi ha un problema d’absentisme laboral” que s’agreuja en els treballs que depenen de l’administració pública.

Per la seua banda, Cristina Rodríguez, de Comissions Obreres, afirma que “no comparteixo per a res” l’opinió dels responsables de patronals de Lleida quan afirmen que el 80% dels joves volen ser funcionaris. A més, diu que “en l’administració de l’Estat no troben gent”, punt amb el qual coincideix José Luis Aguilà, d’UGT.

Rodríguez apunta que el problema són els salaris que es cobren en molts sectors. “Avui dia, un titulat en Dret que comença a treballar d’advocat cobra poc més de mil euros i aleshores és lògic que es plantegi l’opció de fer oposicions”, manifesta. 

Per la seua part, Aguilà assenyala que “això del 80 per cent és una exageració total” i, a més, rebla que si l’administració no sap transmetre com de bé treballen els seus empleats i com de mal pagats estan “és que té un problema molt gran”.