TRIBUNALS LLEI DE LA SEGONA OPORTUNITAT
Perdonen un deute de 28.000 euros a un veí de Lleida
L’home havia sol·licitat diversos préstecs per subsistir i fer front a la manutenció dels seus fills
Imatge d’arxiu de l’edifici judicial del Canyeret. - SEGRE
El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 27.881,93 euros a un home que va haver de sol·licitar diversos préstecs després de quedar-se sense feina per poder subsistir i fer front a la manutenció dels seus fills menors d’edat després del divorci. D’aquesta manera, el jutge exonera del passiu insatisfet el client del despatx Bergadà Asociados a l'plicar la Llei de la Segona Oportunitat.
Quant als fets, la seua situació d’insolvència es va originar amb la dràstica reducció dels seus ingressos per diversos factors com la necessitat de traslladar-se de domicili per motius laborals, així com haver d’afrontar una separació matrimonial i la corresponent manutenció dels seus fills, que mai va deixar d’abonar.
En aquest sentit, el veí de Lleida es va veure obligat a traslladar-se a una altra localitat a causa dels seus compromisos laborals. Això li va generar unes despeses addicionals, ja que tenia pocs estalvis i va haver de fer front a totes les despeses relacionades amb la mudança.
No obstant, tot es va agreujar quan el van acomiadar de l’empresa per causes alienes a la seua persona, la qual cosa va perjudicar la seua economia i això va repercutir greument en el seu nucli familiar. "Va arribar un moment en què vaig haver de deixar de pagar rebuts perquè estava amb l’aigua fins al coll", comenta.
Posteriorment, es va separar legalment de la seua parella i, a través d’un conveni regulador, es va establir el compromís de proporcionar una pensió alimentària per als seus fills menors d’edat. "A això, va caldre sumar-hi que havia aconseguit una altra feina, però em van acomiadar. Va suposar una nova patacada, però vaig aconseguir un nou lloc de treball. Com que no tenia estalvis vaig començar a sol·licitar préstecs petits amb interessos abusius per poder sortir del pas i fer front al meu propi aliment i al dels meus fills. No obstant, em van acabar embargant la nòmina. Estava desconcertat per tota la situació", lamenta. "Va arribar un punt en el qual sobrevivia o pagava, així que va haver de deixar de pagar per mera supervivència, ja que mai vaig deixar de pagar la pensió alimentària dels meus fills, el lloguer del pis ni el meu propi menjar. Però no tenia cap luxe ni tan sols vida social".
