El grup d’experts proposa més docents, aules d’acollida i horari comú a Catalunya després de l’informe PISA

El grup d’experts per impulsar millores educatives a Catalunya ha proposat 18 "mesures urgents" a aplicar a partir del curs 2024-2025 per revertir els mals resultats de l’informe PISA, que passen per ampliar el personal docent i no docent, incrementar les aules d’acollida, estabilitzar plantilles en centres d’alta complexitat, impulsar l’aprenentatge per competències i estudiar un marc horari comú. Ho ha explicat la consellera d’Educació de la Generalitat, Anna Simó, en una roda de premsa aquest dimecres després de reunir-se amb els experts educatius, que li han fet entrega d’un document que recull 52 actuacions i 154 mesures, i que també posa el focus en la formació dels docents, ja que creuen que ha de ser més i de millor qualitat, segons ells. Simó ha dit que ara hauran d’avaluar la posada en marxa de les propostes i s’ha compromès a definir "en setmanes" el cost de les mesures i el seu calendari. Ha volgut traslladar la seua "predisposició total" per incorporar les mesures des de l’inici del pròxim curs, ha recordat que es compta amb 50 milions d’euros dels Pressupostos de la Generalitat per al 2024 per tirar endavant les propostes del grup d’experts, i ha apel·lat a la responsabilitat dels grups per donar suport als comptes.

Entre les mesures prioritàries, es troba definir els "aprenentatges essencials" sobre lectoescriptura, competència oral i matemàtiques que s’han d’adquirir en les etapes d’Educació Infantil, Primària i ESO, i crear un perfil de mestre especialista en competències matemàtiques i incorporar-lo a la plantilla de cada escola amb funcions d’orientació i coordinació. També es preveu incloure en les orientacions sobre Batxillerat una indicació perquè els centres "que ho considerin oportú, d’acord amb els seus resultats", puguin utilitzar una de les franges optatives per dissenyar recursos per millorar la competència lingüística o matemàtica, i donar orientacions als docents per donar un enfocament als estudis d’acord a la nova Selectivitat.

El grup ha proposat elaborar un estudi sobre l’impacte de les hores lectives i no lectives en els resultats d’aprenentatge i el benestar de l’alumnat i també "sobre la possibilitat d’implementació d’un marc horari comú" per a tot el servei educatiu de Catalunya.

Preguntat per mesures com la recuperació de la sisena hora o la modificació d’horaris, demanades per les famílies, el coordinador del grup d’experts i president del Consell d’Educació de Catalunya (CEC) Jesús Vinyes ha considerat que són decisions estructurals que s’han d’estudiar, i reitera que "no hi ha evidències que hi ha una relació directa amb els resultats" de PISA.

Personal

A més, s’aposta per incrementar el personal de suport docent i no docent en funció de les necessitats de l’alumnat –com els tècnics d’integració social (TIS), educadors socials, personal de suport intensiu a l’escolarització inclusiva (SIEI) o dinamitzadors de patis–; afavorir la implementació del model de tutoria compartida en l’ESO amb grups de menys de 15 alumnes; i incentivar la participació de l’alumnat en l’aprenentatge i en el centre.

Es crida a incrementar les aules d’acollida i revisar el model actual; facilitar eines per millorar la comunicació entre centres i famílies; treballar en la prevenció de l’abandó des del primer cicle de l’ESO; i "centrar el treball dels equips directius i docents en el lideratge pedagògic".

Estabilització

El grup ha consensuat determinar un percentatge màxim de renovació de plantilla per centre per estabilitzar els docents; crear un sistema d’incentius per a l’estabilització de plantilles en centres d’alta i màxima complexitat; estudiar la distribució horària setmanal de docents de l’ESO per facilitar les coordinacions presencials i reunions "sense augmentar la seua jornada". Finalment, s’ha apostat per incrementar recursos per avançar cap a una educació a temps complet "assegurant l’accés d’alumnat vulnerable a les activitats tant en temps no lectiu com lectiu"; i dedicar com a mínim un 6% del PIB per a una educació de qualitat, com preveu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).