EQUIPAMENTS RECLAMACIÓ
Ekke i Trèvol demanen 2,5 milions al Govern per restriccions per la covid
Almenys el primer ha acudit als tribunals després d'haver estat desestimada la seua petició
La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat avala la denegació
Imatge d’arxiu del gimnàs Trèvol, un dels més grans de la ciutat. - SEGRE
Els dos principals gimnasos de Lleida ciutat, Ekke i Trèvol, reclamen a la Generalitat una indemnització d’1.625.000 i 938.332,73 euros, respectivament, en concepte de danys i perjudicis pel tancament forçós de les seues instal·lacions durant l’estat d’alarma inicial i les posteriors restriccions de l’activitat decretades a causa de la pandèmia de covid.
L’empresa titular de l’Ekke va presentar la reclamació davant del departament de Salut, mentre que Trèvol va fer el mateix davant dels departaments de Salut, Presidència i Interior. En els dos casos, després que la instructora de l’expedient i els serveis jurídics del Govern concloguessin que la petició havia de ser desestimada, la conselleria de Salut va sol·licitar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que també s’ha pronunciat en el mateix sentit.Gimnàs Lleida, firma titular de l’Ekke, que és el més gran de la ciutat, ha recorregut a la via judicial, amb un contenciós davant de la sala tercera del Tribunal Suprem, segons va explicar un portaveu, mentre que Trèvol no va donar resposta a la consulta d’aquest diari.
No obstant, tot apunta que també és així, ja que les principals empreses catalanes d’aquest sector han optat per fer aquest pas per reclamar una compensació per les pèrdues sofertes durant el període de restriccions durant la fase més dura de la pandèmia, que van minvar de forma més que notable els ingressos, a l’haver d’estar primer tancat i després tenir l’aforament limitat.
El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora detalla que els gimnasos argumenten, entre altres qüestions, que el tancament i les restriccions aplicades durant l’estat d’alarma i en mesos posteriors “van comportar un conjunt de privacions singulars sense precedent, que van representar un sacrifici desproporcionat per al col·lectiu empresarial titular de centres i instal·lacions esportives, que es va traduir en una baixada dràstica dels ingressos o bé en greus pèrdues empresarials, i que el perjudici generat no ha estat cobert per part de les administracions públiques a través d’altres mitjans”.
No obstant, la resolució d’aquest òrgan consultiu de la Generalitat entén que cal desestimar les reclamacions per diversos motius, entre els quals assenyala que “no s’ha acreditat un perjudici singular, excessiu o desigual que pugui fonamentar l’antijuridicitat del dany pel qual es reclama, sinó per la concreció d’un risc inherent a l’exercici d’una activitat econòmica particularment apta per a la transmissió del virus sense que, en les restriccions imposades, que tenien fonament en la protecció d’un bé jurídic superior com és el dret a la salut, i que van ser confirmades judicialment, s’evidenciï una discriminació arbitrària o desproporcionada”.
