Un alumne del Joan Oró crea un itinerari per edificis de Lleida que amaguen conceptes matemàtics

Molts edificis i monuments de la ciutat amaguen conceptes matemàtics, com figures geomètriques, i un alumne de segon de Batxillerat de l’institut Joan Oró, Biel Costa, hi va veure un potencial turístic a explotar. Per això, va decidir centrar el seu treball d’investigació de Batxillerat a crear una ruta turística matemàtica per la capital, que ja ha plasmat en una pàgina web que permet seguir-la de manera individual (www.matematiquesemblematiques.com) i també l’ha testat en primera persona exercint de guia d’un grup d’estudiants de tercer d’ESO del seu institut. El resultat va ser tan positiu que preveu presentar el seu itinerari a Turisme de Lleida per si li interessa incloure’l a la seua que s’ofereix de visites guiades.

El Biel, de 17 anys, explica que en molts llocs del món hi ha rutes turístiques “amb una mirada matemàtica”, però no a Lleida, motiu pel qual va buscar informació i va plasmar la seua idea en un itinerari per setze edificis de la capital, dividit en tres trams.

En el primer es visita el Rectorat de la Universitat de Lleida (on es poden observar diferents tipologies d’arcs i cilindres, per exemple), l’església de Sant Llorenç (prisma i triangles), la Catedral nova (una espiral d’Arquimedes i làmpares en forma de con) i l’IEI (la font del pati és un octàgon i hi ha rombes a les finestres, igual que a les del Palau de la Paeria).

El segon tram inclou el monument als Gegants (cons truncats i políedres a partir dels quals proposa demostrar el teorema de Tales), l’edifici del Montepio (exemple de translació horitzontal i vertical), la Casa Magí Llorens (mosaics i simetria axial), l’església de Sant Pere (esferes i semicircumferències), la Casa Melcior (el·lipses i rectes paral·leles) i la Paeria (cilindres, rombes, quadrats i rectangles, entre altres).I el tercer tram consta d’un recorregut pels arcs de Portaferrisa (mostren la funció absoluta del sinus), l’església de Sant Joan (rectes secants o circumferències concèntriques), l’arc del Pont (triangle isòsceles), la Seu Vella (analitzada només des del pont Vell, no en profunditat a causa de la seua gran “riquesa matemàtica”), la plaça de la Pau (polígon irregular i simetria radial i axial) i l’estació de trens (semiesferes i diversos tipus d’arcs).