La UdL investiga la relació entre la microbiota i l'envelliment

Definir el procés de l’envelliment molecular humà i tipificar els canvis normals que es produeixen amb l’edat són els primers objectius d’una ambiciosa investigació sobre la microbiota que pretén descobrir la relació entre les reaccions del conjunt de microorganismes del cos humà i la millora de funcions del cervell com la memòria i l’aprenentatge, així com amb l’aparició de patologies cardiovasculars, neurodegeneratives o fins i tot càncer.

L’estudi, liderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI), ha comptat amb la col·laboració del catedràtic de la facultat de Medicina de la Universitat de Lleida (UdL) Reinald Pamplona, la professora Mariona Jové i diversos investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica IRBLleida.Així doncs, la investigació, iniciada l’any 2017 amb finançament de la Generalitat, s’ha dut a terme a partir de 1.030 mostres de persones de 50 a 90 anys, recollides tant a l’IRBLleida com a l’IDIBGI. “Vam fer tota mena d’anàlisis, com ressonàncies magnètiques a tot el cos, extraccions de sang i excrements, així com tests de memòria, alimentaris o psicològics”, explica Pamplona. 

Així, els investigadors disposen d’un “volum extraordinari” de dades “amb les quals podrem continuar explorant”, assegura. Així mateix, assenyala que l’Institut de Girona preveu ampliar la investigació a persones de 18 a 50 anys.La meta final de l’estudi és “aconseguir un envelliment saludable” a través de la prevenció, assenyala l’investigador. “Si arribem a comprendre el vincle entre la microbiota intestinal i el cervell, podria obrir-se la porta a crear teràpies per a trastorns cognitius basades en la modificació de la microbiota a través de canvis en la dieta”, destaca el cap del grup de Nutrició i Salut de l’IDIBGI, José Manuel Fernández-Real.Una primera evidència que la investigació afirma és que com més alts siguin els nivells de ferritina (proteïna que emmagatzema el ferro) a la sang, més gran serà la regulació dels bacteris que perjudiquen les funcions executives del cervell, responsables d’habilitats com la memòria.

Microorganismes vius que afecten les cèl·lules

La microbiota i el microbioma fan referència al conjunt de microorganismes vius residents en un nínxol ecològic, com l’intestí humà (flora intestinal). Els humans tenim bilions de microorganismes al cos i no poden passar desapercebuts”, afirma Pamplona, que explica que els compostos que generen i passen a la sang poden afectar positivament i negativament el comportament de les cèl·lules. “La seua magnitud és tal que es contempla com un òrgan addicional”, acaba afirmant el catedràtic.