El 50% dels 612 lleidatans que van patir una covid més greu, encara amb seqüeles

Avui es compleixen quatre anys de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia de covid que va sacsejar el món. L'emergència sembla haver acabat, però una gran quantitat de pacients continuen patint algun tipus de seqüela relacionada amb el virus. Les més comunes que veu l'IRBLleida són fatiga muscular i problemes pulmonars.

Entorn de la meitat dels 612 pacients lleidatans que van estar més greus per la covid encara presentaven alguna seqüela dos anys després ser tractats en una consulta de l’Institut d’Investigació Biomèdica IRBLleida que va obrir l’estiu del 2020 per investigar la covid persistent. Els investigadors els segueixen els tres, sis, dotze i 24 mesos del contagi, i ara comencen a fer-ho al cap de tres anys. “Fem proves al laboratori i els metges els tracten en la mesura possible, però molts tractaments encara no existeixen”, explica la investigadora de l’IRBLleida María Coronada García.

La fatiga muscular que causa problemes per recuperar l’activitat física prèvia al contagi i els problemes pulmonars són les seqüeles del coronavirus més comunes. García afirma que hi ha una evolució positiva en molts pacients, però “continuem observant seqüeles”, per la qual cosa destaca la necessitat “que hi continuï havent recursos per a la investigació que permetin millorar la seua qualitat de vida”. Lamenta que “cada vegada tenim més problemes per continuar investigant” i valora que la covid “s’està començant a oblidar, però és necessari buscar alguna solució”.Els investigadors busquen el perfil molecular específic de cada pacient i intenten trobar noves estratègies per tractar-los amb medicina personalitzada, però “encara ho tenim tan sols en el camp de la investigació”, afirma García. També avaluen els seus nivells d’ansietat, depressió o qualitat del son. Així mateix, l’IRBLleida té en marxa una nova consulta per avaluar les seqüeles del coronavirus, així com de la grip i d’altres afeccions que porten els pacients a l’UCI.García va explicar ahir els avenços en la investigació del covid persistent en la jornada Inspiracy Lleida, que es va celebrar a la Universitat de Lleida (UdL).

Jornada per promoure vocacions científiques

El repte de la covid persistent, noves teràpies per a malalties cardíaques i del sistema nerviós, la podridura de la fruita i l’agricultura regenerativa són alguns dels temes que han centrat la tercera edició de l’Inspiracy Lleida, una jornada organitzada per l’Institut d’Investigació Biomèdica IRBLleida i destinada a alumnes d’entre tercer de l’ESO i segon de Batxillerat, amb l’objectiu de promoure la ciència i donar-los a conèixer les oportunitats laborals del sector. Un centenar d’alumnes de tres instituts lleidatans van assistir a l’esdeveniment a l’auditori de Cappont de la Universitat de Lleida (UdL) i un altre centenar de dos instituts més el van seguir online.

Una de les ponents va ser la investigadora de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Júlia Borràs, que va atansar als alumnes el seu treball en l’estudi de les malalties que afecten la fruita causades per fongs. Borràs va valorar la investigació en el sector agroalimentari com “un camp molt ric, sempre en formació, al qual es pot arribar per molts camins,”, i va assegurar que “hi ha moltíssima feina, el sector ofereix sortides molt variades”.Per la seua part, el coorganitzador de l’esdeveniment i codirector de BCNnspiracy, Simón Perera, va valorar que “hi ha una bona tendència d’estudiants interessats en la ciència i en els graus més capdavanters a Lleida”. Tot i així, va considerar que “de vegades veiem la tendència que les noies no tenen tant interès per algunes de les carreres més tècniques per possibles visions masclistes”. Per això, un dels objectius de la jornada és demostrar que “totes les carreres són per a tots i totes”, va afirmar Perera. L’Inspiracy pretén fer arribar la ciència “de forma amena i connectada amb els alumnes”, va explicar l’organitzador. Així, els ponents són joves “perquè s’hi puguin veure reflectits” i els alumnes van poder preguntar dubtes. “Normalment estan molt interessats a saber com és la ciència i quin és el camí a recórrer”, va concloure Perera.