Lleida, abocada a perdre gairebé la totalitat dels 10 milions d'ajuda per renovar pisos vells

La ciutat de Lleida perdrà amb tota probabilitat la major part dels 9,97 milions d’euros dels fons europeus Next Generation concedits a començaments de setembre del 2022 que havien de servir per a la rehabilitació en matèria energètica de fins a un màxim de 2.578 pisos de 107 blocs socials antics dels barris de la Mariola, Centre Històric, Pardinyes, Balàfia, la Bordeta i Cappont. I és que de moment només 13 comunitats de veïns amb un total de 104 habitatges han presentat sol·licituds per acollir-se a aquesta línia de subvencions, segons la informació facilitada per l’ajuntament, quan el termini límit de la convocatòria és el proper 30 de juny.

Totes aquestes peticions estan pendents de resolució per part de l’Agència Catalana de l’Habitatge, i la Paeria, d’acord amb el conveni vigent amb aquest organisme de la Generalitat, actua únicament com a “acompanyant” de les comunitats. Els blocs que poden acollir-se a aquesta convocatòria són els de Voravia, Joan Carles, Gaspar de Portolà, Ruiz de Alda, Grup Mariola, Landelino Lavilla, la Pau, Grup del Pla i els dels carrers Sant Joan de Mata, Àger, Reus, Garraf i Conca de Barberà.Quan Govern i Paeria van fer pública la concessió d’aquests fons van estimar que, del total de 2.578 habitatges, se’n rehabilitarien 842. Els projectes presentats fins ara, que encara no estan aprovats, només suposen el 12 per cent d’aquesta xifra.El president de la delegació a Lleida, del Col·legi d’Arquitectes, Lluís de la Fuente, va lamentar que finalment es pugui perdre el gruix d’aquests ajuts. A més, va apuntar que els blocs en els quals s’acredités que els seus inquilins estan en situació de vulnerabilitat l’ajuda podia arribar al 100% del cost i incloure actuacions estructurals, a més de les energètiques, com poden ser la renovació de finestres o la millora de les instal·lacions.

La resta de línies d’ajuts per a la rehabilitació energètica tampoc no han generat una gran resposta, d’acord amb les dades facilitades per la Paeria. La destinada a edificis sencers, ja siguin plurifamiliars o unifamiliars, que no formen part d’aquests blocs compta en aquests moments amb 7 expedients, dels quals, sis estan aprovats i un es troba pendent de revisió, i inclouen un total de 31 habitatges. La que cofinança la reforma d’habitatges ha generat 394 expedients, dels quals 211 estan aprovats, 29 pendents de revisió i 154 han estat denegats. Finalment, la que dona ajuts a la redacció de projectes ha registrat de moment 13 expedients, nou dels quals aprovats i els altres quatre, denegats.

Els arquitectes volien més implicació institucional

El president del Col·legi d’Arquitectes a Lleida, Lluís de la Fuente, va recordar que aquesta línia d’ajuts es va concedir durant l’anterior mandat municipal. Va dir que l’ajuntament va fer estudis econòmics del que suposaria la inversió, que els va presentar a les comunitats de veïns i que va proposar al seu col·legi i al d’arquitectes tècnics crear una borsa de professionals per encarregar-se dels projectes. Com que hi ha una altra línia d’ajuts que finança la redacció de projectes, De la Fuente va explicar que van demanar a la Paeria que fos ella la que avancés el cost de redactar-los per presentar-los a les comunitats i tramitar-los. Va detallar que poc després va canviar l’equip de govern municipal i que el nou els va contestar que ho havia estudiat i que normativament és inviable avançar els projectes que han d’assumir les comunitats. De la Fuente va considerar que l’única manera d’impulsar aquestes actuacions “és donant les coses molt mastegades als veïns”. En aquest sentit, va assenyalar que si ja és habitual que hi hagi dificultats perquè les comunitats impulsin obres, en aquest tipus de blocs encara més.