Ramadà ja al col·legi

El ramadà, el mes sagrat dels musulmans en el qual no poden menjar, beure ni tenir relacions sexuals durant el dia i que va començar dilluns passat, es deixa sentir en diferents àmbits com l’educació, ja que dejunen alumnes fins i tot de primària, van confirmar les direccions de col·legis de la capital. Volen fer-ho fins i tot nens de 7 o 8 anys i a secundària el seguiment és generalitzat. Escoles expliquen que en ocasions el ramadà provoca conflictes dels alumnes amb els monitors de menjador o que hi ha nens que vomiten per haver-se atipat la nit anterior. Troben a faltar directrius més concretes d’Educació. Aguns col·legis fan firmar a les famílies la renúncia al menjador aquell mes i també recau sobre la seua responsabilitat decidir si un nen que dejuna ha de fer educació física.

Educació els va enviar divendres una circular en la qual els diu que han de parlar amb les famílies i els informa que cap normativa no habilita les escoles a obligar un alumne a menjar o beure i que és preferible que estigui separat de la resta. Indica que si un nen vol menjar, no li ho poden impedir encara que els pares vulguin que segueixi el ramadà. Apunta que els musulmans no estan eximits de cap assignatura, que poden participar en excursions i que la llei 26/1992 per la qual s’aprova l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya diu que els alumnes musulmans “estaran dispensats de l’assistència a classe i de la celebració d’exàmens” els divendres des de les 13.30 fins a les 16.30 i en diverses festivitats. Però no estableix des de quina edat.Respecte a l’àmbit laboral, l’associació Magrebeida i la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida assenyalen que rares vegades es fan adaptacions o excepcions als treballadors musulmans pel ramadà. El president de Magrebeida, Abderrafie Ettalydy, assenyala que “normalment són els treballadors els que s’adapten i no demanen un tracte especial, encara que de vegades sí que passa que se salten el descans per dinar i sortir abans, però en general s’adapten als horaris que fixen les seues empreses, que és el més normal”. El president de la Coell, Josep Maria Gardeñes, assenyala que no “ens consta que cap empresa pacti horaris, però això no vol dir que internament no ho facin i si així ho acorden, doncs formidable”.

“La integració i aprendre l’idioma d’aquí haurien de ser obligatoris”

“El ramadà és una festa” que ja està normalitzada a Lleida, assegura el president de Magrebeida, Abderrafie Ettalydy, que valora el canvi de mentalitat que hi ha hagut en els últims anys. “Hi ha hagut un canvi de consciència que era impensable fa un temps i la clau de tot és l’acostament entre musulmans i la resta de lleidatans amb diàleg i empatia”. Això sí, reconeix que hi ha persones “que viuen d’esquena a la resta, però al cap i a la fi la clau és el respecte. La integració hauria de ser bidireccional i obligatòria, així com aprendre l’idioma del país al qual vens i conèixer-ne els costums”.Una opinió que comparteixen Fatima Oulad i la seua filla Sabrin Halli, dos musulmanes que viuen a Bellpuig i formen part de l’associació Salam Babel. Assenyalen que “el ramadà és una etapa de purificació espiritual, però l’Islam mai no et pressionarà a posar en risc la teua salut, sinó que has de ser conscient del que pots suportar i el que no”. Afegeixen que la integració a Bellpuig ha estat fàcil i que hi ha veïns que “senten curiositat pel ramadà i fins i tot practiquen el dejuni pels beneficis que comporta per al cos”. No obstant, admeten que “hi ha por del nouvingut, del desconegut, però es cura amb temps, paciència i convivència”.

«Ningú et pot obligar a portar un vel, tu ho tries»

“Les dones decidim portar vel com un símbol de distinció que ens fa musulmanes. Ningú no et pot obligar a portar res, tu ho elegeixes. A més, en els homes també hi ha un codi de vestimenta, però no en fan cas. Sempre hi ha algú, musulmà o no, que et voldrà imposar alguna cosa, però això no és l’Islam. El porto perquè vull i tinc una vida normal com qualsevol altra dona.”