Perdonen un deute de 130.000 euros a un veí de Lleida que es va arruïnar per la pandèmia

El Jutjat de Primera Instància (mercantil) número 6 de Lleida ha perdonat un deute de 129.186,53 euros a un veí de la capital del Segrià que es va veure afectat directament per la pandèmia del Covid-19, ja que va arribar a perdre el 90% dels clients de la seua consultoria d’empreses i no va poder fer front a les pòlisses i ICO que havia sol·licitat per salvar-la.

Quant als fets, es pot assenyalar que la situació d’insolvència de l’esmentada persona es va deure a una sèrie de factors que es van anar acumulant al llarg de la seua trajectòria professional i que es van agreujar significativament per la pandèmia del coronavirus i la pèrdua significativa de la seua cartera de clients.

En aquest sentit, l’home va començar la seua carrera empresarial l’abril de 2005 i, durant els següents 16 anys, va operar a través de la seua pròpia societat, de la qual era l’únic soci i administrador. Aquesta empresa es va convertir en la seua principal font d’ingressos i base de clients. Un dels moments més crítics de la seua situació es va produir amb la pandèmia del Covid-19, que va colpejar l’economia global el 2020.

De fet, la paralització de l’activitat empresarial durant molts mesos va generar una forta tensió econòmica en la víctima, que va lluitar per mantenir les seues finances en ordre. Així mateix, la pèrdua de clients va ser un altre cop significatiu per a ell.

La majoria d’ells, que eren petites i mitjanes empreses, van ser adquirits o fusionats per grans grups empresarials durant la pandèmia. Aquests grups ja tenien els seus propis equips consultors, la qual cosa es va traduir en una pèrdua del 90% de la seua cartera de clients i, en conseqüència, dels seus ingressos regulars. Finalment, va decidir tancar l’empresa i donar de baixa la societat l’any 2021. "En aquell moment, em vaig reunir amb l’entitat bancària per trobar una solució, però em van dir que la pòlissa ICO que havia sol·licitat finalitzava l’octubre de 2023 i que esperés fins llavors per veure què succeïa, encara que jo li deia que volia resoldre el deute," recorda.

Així mateix, afegeix que "tenia una hipoteca i sabia que podia fer disposicions, però no me les van acceptar i el mateix banc m’aconsello esperar per trobar una solució. El setembre de 2023, un mes abans de la renovació de l’ICO, em vaig posar en contacte i ja em vaig sentir totalment desatès, ja que l’única manera de contactar-hi era a través de correu electrònic i no m’oferien cap solució."

No obstant, malgrat els seus esforços i intents de negociació per unificar els crèdits, va arribar un punt en el qual es va veure impossibilitat per continuar pagant-los, ja que les pòlisses sol·licitades per a la societat s’havien transformat en crèdits personals que van adquirir un curt termini de devolució, per la qual cosa li va ser impossible assumir les quotes. A més, havia de fer front a les mensualitats de la hipoteca i a les despeses bàsiques de la seua família. "M’exigien una quota de 500 euros mensuals que no podia assumir. Jo volia pagar, però una quantitat menor i no van atendre la meua petició", puntualitza.

Després del tancament de l’empresa, el maig de 2021 va acceptar una feina de direcció en una empresa privada, ja que tenia un termini definit i va finalitzar el març de 2023, quan es va tornar a quedar sense feina i havent d’enfrontar-se als desafiaments econòmics. De fet, "aquesta situació li va repercutir greument en el seu estat de salut i, avui dia,  encara es troba en tractament psicològic", exposa l’advocada que ha portat el cas i sòcia fundadora de Bergadà Asociados, Marta Bergadà.