Denunciats nou casos d'assetjament escolar en només tres mesos a Lleida

El bullying és una problemàtica que continua afectant un 8,6% dels estudiants catalans. Només a les comarques lleidatanes, en el primer trimestre d'aquest curs la unitat de suport a l'alumnat en situacions de violència (USAV) va rebre 18 denúncies, la meitat per assetjament escolar. Els experts insisteixen que una de les claus és la sensibilització.

La unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV) va rebre en el primer trimestre d’aquest curs 2023-2024 un total de 18 denúncies de possibles situacions de violència en l’àmbit escolar al pla de Lleida. D’aquests, la meitat (9) són per assetjament escolar i cinc, per maltractament a la infància i l’adolescència. Així mateix, dos van ser per violència masclista, una per racisme i en una altra no s’especifica el motiu. A les comarques de l’Alt Pirineu i Aran no s’ha registrat cap denúncia per possible violència en centres educatius. Els 18 casos de Lleida representen un mínim percentatge dels 841 denunciats en el conjunt de Catalunya en el primer trimestre del curs, xifra que suposa gairebé el doble dels 430 atesos durant el mateix període del curs anterior.

A les comarques de Lleida, el curs anterior el departament va registrar 65 casos mentre que el curs 2021-2022 set dels 61 casos detectats van ser per assetjament escolar. L’últim informe PISA va reflectir que el 8,6% dels alumnes catalans es considera freqüentment assetjat al col·legi. En l’àmbit estatal, un estudi elaborat per la Universitat Complutense de Madrid revela que el 6,2% dels estudiants d’entre 4t de Primària i 4t de Secundària reconeixen haver patit assetjament. La mitjana és de dos alumnes assetjats per aula.

Malgrat les dades, els experts insisteixen que la clau és la sensibilització i la prevenció i treballar per la ràpida detecció per garantir l’atenció dels alumnes afectats. Sensibilitzar dins de les escoles serveix, defensen, perquè precisament siguin els mateixos alumnes els que actuïn en cas que un dels seus companys sigui assetjat o exerceixi aquest assetjament. L’institut Guindàvols de Lleida és un dels quatre centres de la província que aquest curs participen en el programa del departament d’Educació #aquíproubullying, que té per objectiu aportar eines i recursos per actuar davant de situacions d’assetjament escolar, així com contribuir al desenvolupament personal i social de l’alumnat durant el procés d’escolarització. 

En un context marcat per l’auge de les xarxes i l’ús de telèfons mòbils a edats més primerenques, una de les qüestions que preocupen especialment la comunitat docent és el cyberbullying. Aquest és el motiu pel qual, des de fa tres anys, el Guindàvols prohibeix als alumnes d’ESO que utilitzin el mòbil al centre. Les conseqüències d’aquesta violència escolar és un altre dels aspectes que més preocupen. Segons un estudi de la Fundació ANAR, el 70% dels estudiants amb ideació suïcida van declarar haver patit maltractament al col·legi. 

En la mateixa línia, l’informe sobre salut mental en la infància i adolescència Créixer Saludable(ment) de Save the Children assenyala que els menors que són víctimes d’assetjament escolar tenen 2,23 vegades més risc de patir ideacions suïcides, així com 2,55 vegades més risc de realitzar intents de suïcidi. En aquest sentit, la psicòloga Cristina Vidal, directora del Centre Integral PsiCo de Lleida i Tàrrega, assenyala que, quan es detecta un cas d’assetjament, el primer és que famílies i escoles actuïn per aturar la situació i protegir el menor.“Després ha d’intervenir-se amb les persones implicades i la víctima ha de comptar amb el suport emocional que necessiti i fins i tot teràpia psicològica. Però també s’ha d’intervenir amb els menors que hagin observat sense actuar, de forma educativa, perquè comprenguin que davant del maltractament no hi ha la neutralitat i que hi hagi d’haver tolerància zero”.

Per a Vidal, és necessari actuar davant del nen o la nena que ha provocat l’assetjament “per evitar que repeteixi les seues accions”. Sobre l’impacte de les xarxes socials, la psicòloga adverteix que el problema és el mal ús que se’n fa. “Encara que els nostres nens i adolescents són nadius digitals, hem de ser presents a les xarxes, hem d’exercir control dels pares per despertar el seu pensament crític”, assegura. Així mateix, constata la necessitat d’un treball col·lectiu. “La comunitat educativa, família i escola, ha d’estar al 100% unida perquè els col·legis no deixin de ser un lloc segur”, defensa.

Pla educatiu contra el bullying

L’institut Guindàvols de Lleida és un dels quatre centres de la província que aquest curs participen en el programa d’innovació pedagògica #Aquíproubullying per prevenir, detectar i intervenir davant de l’assetjament escolar. El projecte té una durada de tres cursos. El primer es dedica a la formació, el segon a implementar el programa i el tercer, a acabar de desenvolupar i elaborar una memòria per al departament d’Educació. 

“Aquest és el primer any que participem en el programa i estem en la fase de formació de l’equip docent. Ara mateix estem analitzant les fortaleses i debilitats del nostre centre per crear un pla de treball que implementarem els pròxims cursos”, explica el director del Guindàvols, Juanjo González. 

Accions a emprendre 

Sobre les accions que sospesen, destaca l’empoderament dels delegats de cada curs perquè siguin capaços de detectar possibles situacions de bullying, donar a conèixer les diferents realitats culturals i vitals o fer un acompanyament individual. “L’objectiu és conscienciar els alumnes sobre la importància de la convivència per evitar així situacions de conflicte”, assegura González. 

En un context marcat per l’auge de les xarxes i l’ús de mòbils a edats més primerenques, una de les qüestions que preocupen especialment la comunitat docent és el cyberbullying. Aquest és el motiu pel qual, des de fa tres anys, el Guindàvols prohibeix als estudiants d’ESO que utilitzin el mòbil al centre.

“Amb aquesta mesura volem intervenció evitar que els alumnes registrin imatges al centre i les utilitzin per fer mofa, una problemàtica amb què ens havíem trobat en alguna ocasió anterior”, explica el director del centre, que assenyala que “també duem a terme xarrades per prevenir sobre els riscos de les xarxes socials, en· cara que el que més costa quan es tracta de l’ús del mòbil és el treball amb les famílies”.

En primera persona

“La meua filla va patir assetjament escolar per part de dos companyes de classe que li van fer la creu des de principi de curs. A casa vam notar que tots els dies estava molt trista i inquieta, no volia anar al col·legi. Va ser llavors quan ens vam adonar que alguna cosa anava malament, ens vam asseure a parlar amb ella i ens va dir què estava passant.” 

Ho explica el pare d’una víctima de bullying, que recorda que el problema va sorgir després que la família canviés el lloc de residència de Lleida ciutat a Alpicat fa dos anys, coincidint amb el canvi d’etapa de la seua filla de Primària a ESO, cosa que va comportar també passar del col·legi Episcopal al Claver. “Vam parlar amb la tutora i ens va dir que intentaria mediar per solucionar el problema. Però el curs següent va anar tot a pitjor. La nena va arribar a fingir malaltia per no anar al col·legi. 

La nova tutora i la psicopedagoga ens van dir que activarien el protocol per assetjament i que farien un seguiment especial del cas i de l’estat de la nena, però no van fer absolutament res. La meua filla va estar tres setmanes sense anar a l’escola perquè patia un assetjament constant i en aquell moment vam considerar que era més important la seua salut que les classes. Fins i tot sent la víctima, vam haver de coartar-li l’accés al mòbil perquè no continués patint assetjament a casa. Van ser uns mesos molt durs. Finalment vaig recórrer al departament d’Educació per trobar una solució però, una altra vegada, no van fer res. 

El psicòleg que tractava la nena ens va dir que el millor per a ella seria tornar al seu col·legi d’origen. Jo mateix vaig anar a parlar amb l’Episcopal i em van dir que no hi havia cap problema per acollir-la a meitat del curs, només necessitaven que Educació aprovés el trasllat, cosa que es van negar a fer. Vaig fer tots els tràmits per trobar una solució, vaig seguir tots els passos i no ens va ajudar ningú. Els protocols clarament no van funcionar perquè, en el nostre cas, no es van posar en marxa. Vaig sentir una gran impotència i decepció per part del sistema. 

Aquest curs per fi la meua filla ha començat en un altre institut, ha fet nous amics i està molt contenta, cosa que demostra que el problema eren les seues antigues companyes. Aquells mesos han quedat en el record com un malson. Cal incidir més en el rol que tenen els pares darrere dels casos de bullying. Un assetjador sol ser un nen o nena que no està rebent a casa uns valors adequats.”

Campanya contra l'assetjament escolar a persones amb discapacitat intel·lectual

“Vuit de cada deu persones amb discapacitat intel·lectual pateixen bullying, cosa que lamentablement ens converteix en experts.” Així fa la campanya #StopExperts impulsada per Down Catalunya, amb el suport de la Fundació La Caixa, per visibilitzar els casos de violència als centres educatius que pateixen persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Una realitat que, denuncien, està “invisibilitzada” i per a la qual posen cara amb testimonis de cinc joves que expliquen en primera persona la seua experiència. 

Ingrid de la Rosa, presidenta de Down Catalunya, explica a aquest diari que el bullying “afecta la salut mental i l’autoestima i compromet el futur dels joves, cosa que acaba provocant que busquin un entorn més protegit i poden arribar a abandonar els estudis”. Així mateix, coincideix que amb l’ús de les xarxes socials “aquest tipus de violència es multiplica i es poden viure situacions d’insults, vídeos o deixar fora d’un grup” que aïlla les víctimes. També assenyala que en les persones amb discapacitat intel·lectual hi ha “més dificultat per detectar que estan sent víctimes” d’assetjament escolar per la qual cosa els testimonis de la campanya animen, sobretot, a explicar-ho les famílies i persones properes. 

Un altre dels objectius és reivindicar la tasca d’acompanyament, sensibilització i prevenció que fan entitats de la coordinadora, com per exemple Down Lleida, amb programes en centres educatius. “Ens posem a disposició d’Educació per ajudar-los en aquest acompanyament especialitzat i adaptat”, assegura.

Parlen els experts: Cristina Vidal, psicòloga

Han augmentat les atencions a menors per salut mental? Hem notat un increment de les atencions a menors en general i un augment de la gravetat en la simptomatologia. Encara que no puc vincular aquesta dada específicament a l’assetjament escolar, sí que puc assegurar que un dels motius de consulta habituals quan les persones adultes o menors acudeixen demanant tractar un trauma és l’assetjament escolar. Perquè és altament traumàtic i impacta i causa un dany emocional inqüestionable. 

Hi ha un perfil de menors que poden patir assetjament? Qualsevol nen o nena pot patir assetjament escolar perquè no hi ha cap tret físic, intel·lectual o d’un altre tipus que justifiqui el maltractament. Podem observar conductes pròpies de l’assetjament emmascarades en burles, malnoms o jocs des de la primera infància. I això és pura responsabilitat nostra, de les persones adultes, que hem d’ensenyar com han de tractar-se i procurar que ho facin des del respecte i la tolerància. 

Una de les conseqüències d’aquesta violència poden ser les autolesions o el suïcidi ? Cada vegada hi ha més estudis que visibilitzen aquesta relació entre bullying i suïcidi. Un de la Fundació ANAR va reflectir que el 70% dels menors que presentaven ideació suïcida havien patit maltractament al col·legi. Però no hauria de sorprendre’ns. 

Per què? Perquè els adults poden agafar-se la baixa si pateixen maltractament a la feina, però els nens que van a l’escola, un lloc que ha de ser segur, continuen acudint al col·legi. De vegades fins i tot han demanat ajuda sense èxit, patint indefensió, i això fa que quan la depressió i els efectes emocionals del maltractament s’intensifiquen, sentin que no tenen escapatòria. 

Quin paper juguen les xarxes socials en l’assetjament? Poden perpetuar el sofriment dels nens i les nenes que pateixen aquest assetjament, perquè aquest no acaba a l’escola sinó que continua fora, produint un mal més gran i, a sobre, qui agredeix es pot protegir en l’anonimat. 

Com es pot prevenir? Les persones adultes som els responsables que existeixi aquest tipus de violència. Si continuem fent comentaris racistes, masclistes, grassofòbics... què esperem que aprenguin els nostres joves?