El pàrquing de la plaça Sant Joan, pioner a Lleida

L'aparcament subterrani de la plaça Sant Joan passarà demà a estar sota gestió de la Paeria per primera vegada des de la inauguració, el 1977. Un equipament que ha estat clau per a l'Eix Comercial i la rambla Ferran. Les obres de construcció, però, marcades per l'aparició de restes arqueològiques, van ser més que complicades.

L’aparcament de la plaça Sant Joan passarà a estar sota gestió directa de l’ajuntament per primera vegada en la seua història després de finalitzar la concessió amb Interparking Lleidatana SA. Va ser el primer pàrquing subterrani de la ciutat, inaugurat el 1977 i promogut per la societat Aplesa i un equipament clau per a la mobilitat d’aquesta zona del centre urbà, a més de donar servei als comerços de l’Eix i a les empreses de la rambla Ferran. Ara també serà el primer a estar sota gestió de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU). Com a mesura inicial, revertirà la pujada de tarifes que la fins ara concessionària va aplicar a començaments d’any i tornarà a les del 2023, i farà obres puntuals (vegeu la pàgina següent). Tanmateix, malgrat que a dia d’avui ningú dubta de la importància d’aquest aparcament per a aquesta zona de la ciutat, els inicis van ser polèmics i molt complicats.

La construcció era una actuació que va ser molt demanada als anys seixanta per comerciants, veïns i els cercles econòmics de la capital ja que, en ple procés d’expansió i consolidació de l’automòbil, veien que amb prou feines hi havia llocs on aparcar al centre. L’alcalde durant els últims anys del franquisme, Miquel Montaña, va anunciar que posaria fi a aquest dèficit i a finals del 1974 van començar les obres, que van suposar el punt final de l’antiga plaça Sant Joan, que tenia arbres i jardineres i acollia mercats i activitats culturals.

Tanmateix, el 28 d’abril del 1975 les obres es van paralitzar sine die al trobar-hi unes restes arqueològiques que primer es van pensar que eren de l’antiga Ilerda romana, però al final es va demostrar que eren de l’església romànica de Sant Joan, que havia estat enderrocada a la segona meitat del segle XIX per ampliar la plaça. Va ser llavors quan van sorgir dos bàndols: els partidaris de resituar les restes i seguir les obres del pàrquing, amb les associacions de veïns i les patronals econòmiques, socials i comercials de la ciutat, que veien aquestes restes “mancades d’interès turístic”, i els que advocaven per mantenir-les on eren, amb el Col·legi d’Arquitectes, la facultat de Lletres, els centres culturals de Lleida i diferents municipis de la província com a principals defensors. Els balcons dels edificis de la plaça es van omplir de pancartes en contra les restes arquitectòniques, que culpaven de bloquejar les obres i demanaven “amnistiar-les” per poder treure-les d’allà. Finalment, es va optar per una decisió salomònica: mantenir les restes on eren a costa de reduir la capacitat del pàrquing. Les obres es van reprendre i l’aparcament va ser inaugurat el 1977, amb benedicció religiosa inclosa. Però el conflicte sobre les restes es va allargar encara més, concretament fins al 1982, quan es va presentar el pla per integrar-les a la nova plaça Sant Joan.

La troballa d’unes restes va obligar a aturar durant diversos mesos les obres de construcció del pàrquing La nova aplicació de la zona blava permetrà pagar l’estacionament en aquest pàrquing subterrani

La Paeria reduirà tarifes i farà obres per millorar els serveis

Una de les primeres mesures que durà a terme l’ajuntament una vegada assumeixi la gestió del pàrquing de la plaça Sant Joan serà revertir la pujada del 5,6% de les tarifes que la concessionària va aplicar a començaments d’any. Així ho van assegurar tant la tinenta d’alcalde de Gestió de la Ciutat, Begoña Iglesias, com el gerent de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU), Samuel de la Fuente, que va detallar que la previsió d’ingressos que tenen tan sols amb aquest aparcament és de 374.985,73 euros a l’any. “Si haguéssim optat per mantenir les tarifes actuals la diferència seria de tot just 18.000 euros”, va assenyalar De la Fuente, mentre que Iglesias va defensar que amb la gestió pública “la prioritat serà prestar el millor servei possible i no el benefici econòmic”. En aquest sentit, Iglesias va dir que municipalitzar el pàrquing “va ser una decisió ideològica que també estava avalada econòmicament al ser un equipament que no necessita gaire personal per a la gestió durant el dia a dia i és clau per a l’Eix i la rambla Ferran”.

Els tres treballadors de la concessionària passaran a formar part de la plantilla de l’EMAU, que també durà a terme treballs de millora en les properes setmanes. Iglesias va detallar que s’instal·laran llums de detecció d’ocupació de places, habilitaran un espai per poder estacionar bicicletes i patinets elèctrics, detectaran i eliminaran els punts més foscos per millorar la seguretat i revisaran les dimensions de les places. Una de les novetats més cridaneres d’aquesta gestió municipal del pàrquing és que es podrà pagar l’estacionament a través de la nova aplicació de la zona blava. De la Fuente va assenyalar que ultimen la redacció del plec de clàusules administratives per poder incorporar aquesta possibilitat.La tinenta d’alcalde va dir que el de Sant Joan serà el primer pàrquing sota gestió municipal, però no serà l’últim. I és que la previsió del govern és que l’EMAU vagi assumint els de Blondel, Blas Infante i Ricard Viñes a mesura que es vagin acabant les seues concessions. “La municipalització tant de la zona blava com aquest pàrquing ha estat fàcil i positiva per a la ciutat i volem seguir així”, va concloure Iglesias.