Les sentències en català passen de 3.372 a 1.256 en deu anys a Lleida

L’ús del català a la Justícia continua sense avançar malgrat les mesures preses per revertir aquesta situació. Prova d’això és que en l’última dècada les sentències escrites en aquesta llengua han tingut una caiguda del 62,7%, al passar de les 3.372 dictades l’any 2013, quan eren el 30% del total, a les 1.256 del 2023. Segons les xifres publicades pel departament de Justícia, l’any passat només el 9,36% de les sentències redactades als tribunals lleidatans van ser en català, la qual cosa suposa un punt menys que el 2022, quan eren el 10,9%. A més, en l’última dècada s’ha registrat un augment del 54,8% de les sentències escrites en castellà a les comarques lleidatanes i només el 2023 van pujar un 3,85%, sent la llengua de més de nou de cada deu sentències.

Respecte a la resta de províncies catalanes, Lleida es manté com la segona amb el percentatge més elevat de sentències en català, al darrere de Girona, on l’any passat van representar el 14,6% (un punt menys que el 2022). Als jutjats de Barcelona van ser només el 6,02% (davant del 5,8% del 2022) i en els de Tarragona, del 3,54% (un 2,4% el 2022). La de Lleida també està per sobre de la mitjana catalana, que va pujar lleugerament l’any passat al 6,8% (davant del 6,6% del 2022), fins a un total de 17.453 sentències redactades en llengua catalana.El novembre passat, Justícia va desplegar una nova versió del sistema Arconte (la solució tecnològica per gravar, emmagatzemar, gestionar i descarregar la informació audiovisual en els procediments judicials) per incloure missatges informatius a les sales de vistes dels jutjats recordant als declarants el seu dret a prestar declaració en la llengua amb què se sentin més còmodes. “Teniu el dret de parlar en català i castellà en tots els actes davant de l’Administració de justícia”, es llegeix als missatges, que tenen com a objectiu conscienciar els ciutadans i ciutadanes citades a judici que totes dos llengües són igualment vàlides.

“L’ús a la Justícia és molt inferior al de la vida quotidiana”

“Encara que l’estadística judicial no dona dades sobre l’ús del català en les diferents actes judicials, no es pot obviar que l’ús en l’Administració de Justícia és molt inferior al seu ús quotidià en altres àmbits de la societat catalana i de l’administració pública”. Així es desprèn de l’última memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la qual afegeix el seu “compromís amb el respecte i la protecció dels drets lingüístics dels qui acudeixen als òrgans judicials” i que “el compromís es recorda als nous jutges i als magistrats”. El president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, va proposar fomentar jutges i jutgesses nascuts a Catalunya. Aquest any només un, originari de les Canàries, ha elegit Ponent com a destinació, concretament al jutjat de Vielha.