Ha mort Francesc Sapena, un dels grans advocats penalistes de Lleida durant 50 anys

Ha mort als 81 anys Francesc Sapena Grau, un dels grans advocats penalistes de Lleida durant 50 anys. Professor de Dret Penal en la UdL, va ser un dels grans renovadors de l’advocacia a Lleida participant de la creació d’una sèrie de despatxos per part d’advocats joves que van implantar un nou concepte de la professió, basat en un exercici menys personalista i més multidisciplinari.

Aquests despatxos van dur a terme un paper molt actiu durant la Transició en col·laboració amb partits polítics i entitats de la incipient democràcia seguint els principis del celebrat Congrés de l’Advocacia de Lleó, en el qual va participar i que va constituir un avenç dels nous vents de la llibertat i la democràcia, amb el tractament d’assumptes llavors tan polèmics com l’abolició dels tribunals i les jurisdiccions especials o de la pena de mort, i la petició d’una amnistia per als presos polítics. 

Francesc Sapena va començar la carrera el 1966 i des de 1969 va exercir la docència universitària, primer a la Universitat de Barcelona i després en la de Lleida. També va ser un dels promotors de l’Escola de Pràctica Jurídica del Col·legi de l’Advocacia de Lleida. 

Sapena va portar alguns dels casos més mediàtics registrats a Lleida durant dècades, entre ells el de La Higiénica (la publicació d’un poema suposadament irrespectuós amb la religió el 1981 en una revista de l’Estudi General, els estudis universitaris que depenien llavors de la Universitat de Barcelona), el d’El Vaquilla (un delinqüent molt mediàtic fugit de la presó de Lleida), el del crim de la mestra Maribel Bobet, el del crim de Tor, el de l’assassí en sèrie Gilberto Chamba, el de la pesta porcina clàssica o, més enllà de l’àmbit penal, el de les obres d’art del Museu de Lleida reclamades per Aragó. A nivell acadèmic, va escriure diversos llibres i publicacions en revistes científiques, algunes d’elles en col·laboració amb altres juristes.

Dani Ibars, un dels actuals grans penalistes de Lleida, company seu en la UdL i al despatx durant molts anys, explicava d’aquesta manera la seua figura: "Persona vital, un gran professional. El Penalista amb majúscules. Referent de molts advocats. Un pare putatiu per a mi. Va viure com si estigués permanentment en una obra de teatre, dirigida també per ell. Ara començo a notar la seua absència. Descansi en pau".