Expulsen set multireincidents que acumulen 112 detencions a Lleida

La Policia Nacional ha expulsat de l’Estat amb autorització judicial set delinqüents multireincidents de nacionalitat estrangera detinguts els dos últims anys a les comarques lleidatanes. Segons ha pogut saber aquest diari, tots ells acumulen un total de 112 detencions que, en alguns casos, es remuntaven al 2009. La immensa majoria per furts, robatoris amb força o amb violència i tràfic de drogues i les detencions van ser, moltes, practicades pels Mossos d’Esquadra.

Concretament, l’any passat es va expulsar cinc multireincidents a la província de Lleida. Un d’ells, de nacionalitat peruana, acumulava 25 furts mentre que un altre, d’origen indi, 16 detencions per tràfic de drogues en només dos anys. Així mateix, es va extradir un ciutadà albanès amb vuit delictes de robatoris amb força; un xilè amb tres detencions per robatoris amb violència, i un senegalès amb fins a 26 detencions per delictes socioeconòmics des de 2021. La xifra de l’any passat va ser superior a la del 2022, quan la Policia va expulsar dos multireincidents: un ciutadà marroquí amb 22 detencions per diversos delictes (algunes del 2009) i un pakistanès amb 12 antecedents per tràfic de drogues entre el 2020 i el 2021.Fonts policials expliquen que en aquests casos es necessita demanar una autorització judicial a tots els jutjats on els delinqüents tenen causes pendents i que aquests han d’autoritzar l’expulsió. En cas que es donin els requisits, se sol·licita l’internament en el CIE fins que s’alliberin totes les causes. Una vegada expulsat, no podrà tornar a Espanya en 10 anys. Així mateix, hi ha un altre procediment, que és l’expulsió judicial quan un jutge competent substitueix la pena de presó per l’expulsió. En aquests casos tampoc podrà tornar a Espanya en un termini de cinc a deu anys. Segons les últimes dades del balanç de criminalitat del ministeri de l’Interior, el 40% dels detinguts i investigats per infraccions penals el 2022 a les comarques lleidatanes eren de nacionalitat estrangera. Prop de la meitat van ser per delictes contra el patrimoni i només el 17% eren dones.

Demanen més mitjans per agilitzar judicis a lladres amb antecedents

La lluita contra la multireincidència en els delictes de furt i robatoris s’ha convertit en un dels principals cavalls de batalla per a policies, advocats, juristes i víctimes, entre ells els comerciants. L’agost del 2022 va entrar en vigor la reforma del Codi Penal per lluitar contra els reincidents per furts, amb penes de presó de sis a 18 mesos si l’acusat ha estat condemnat almenys en tres ocasions. Tanmateix, com ja va publicar fa uns dies aquest diari, la sensació entre els experts és que, ara per ara, aquesta reforma ha tingut poca incidència. Val a recordar que els Mossos tenen controlats nou lladres a la ciutat de Lleida que acumulen 247 antecedents, molts dels quals registrats en comerços de l’Eix Comercial de Lleida. Una xifra que, a aquestes altures de l’any, ja podria ser molt més gran. Els jutges van assenyalar que el problema és la falta de mitjans, a l’haver d’assumir una gran càrrega. Un judici ràpid arran d’una detenció exigeix conformitat; si no n’hi ha, la vista s’assenyala per a uns mesos després o més d’un any. De fet, ja s’estan fixant per al 2025. Els experts apunten a la necessitat de reformar la llei per accelerar la resposta judicial sense reduir els drets dels investigats. Una altra problemàtica és que la pressió policial fa que els delinqüents es moguin a altres zones.En aquest sentit, el mes de març passat el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) va reclamar la imposició de penes d’un a tres anys a les persones que hagin estat condemnades abans per tres delictes de furt sense tenir en compte la suma del valor dels béns sostrets. També va proposar que el robatori dels telèfons mòbils passi a ser considerat d’un delicte lleu a un delicte menys greu al marge de l’import del valor d’aquest dispositiu, la qual cosa suposaria, així mateix, l’enduriment de les penes.