Enginyers i economistes advoquen per l'eficàcia i tecnologia en el reg i canvis en la gestió hídrica davant la sequera

Enginyers i economistes han fet incís aquest divendres en un cicle de debats organitzat a Lleida en la necessitat de millorar l'eficàcia del regadiu i fer ús de la ciència i la tecnologia davant del context de sequera. Els ponents han instat, entre altres, a desenvolupar varietats de cultius resilients a la sequera i a què la governança de l'aigua estigui més oberta a la participació de productors, empresaris o entitats del territori. Ho han fet en la tercera sessió del cicle de debats i conferències sobre la gestió de l'aigua al territori català que impulsa l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua, format pels col·legis d'enginyers Industrials, de Camins, Canals i Ports, d'Agrònoms i d'Economistes de Catalunya.

La trobada, que ha constat de dues taules rodones, s'ha celebrat a la delegació de Lleida del col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya. El delegat territorial, Domènec Vila, ha explicat que la jornada ha agrupat quatre col·legis amb l'objectiu de "reivindicar el paper dels col·legis professionals a l'hora de generar propostes concretes, arriscades i debats constructius a base de la raó i la tecnologia per afrontar reptes d'aquest tipus (sequera)".

Així, l'eficàcia i la tecnologia en el reg han estat part dels reptes i solucions plantejades pels ponents de la jornada per fer front al context de sequera. El president de la comissió de l'Aigua del col·legi d'Enginyers Agrònoms de Catalunya, Carlos Estaran, ha dit que és necessari "incidir en l'eficiència del reg, sobretot amb la ciència i la tecnologia per desenvolupar varietats persistents i resilients a la sequera, així com solucions eficaces amb el transport". En aquesta línia, el director general d'Aigües del Segarra-Garrigues, Miquel Sacrest, ha indicat que és "imprescindible" modernitzar el reg i després fer ús de la "tecnologia tant en el transport com en la planificació" del regadiu.

D'altra banda, Josep Presseguer, director general de Fruits de Ponent, ha indicat que és necessari una planificació "clara" de les possibilitats de transformar la utilització de l'aigua i de qui està al capdavant de la governança dels sistemes hídrics que hi ha actualment. "Hi ha comunitats de regants, l'ACA o la CHE, però no sé fins a quint punt això ens ha portat a un resultat satisfactori i fins a quin punt s'hauria de revisar. Tot l'univers de la gestió de la 'no' aigua s'ha d'adequar a la nova realitat que puguem tenir", ha afirmat.

En aquest sentit, Presseguer ha afirmat que s'ha de "democratitzar molt més" la governança de l'aigua. "S'han de poder incloure tots els interessos legítims i oferir una plataforma ordenada de discussió. Hi ha d'haver un debat i unes estructures de govern ordenades per arribar a consensos perquè si no cada cop seran més habituals les guerres d'interessos de l'aigua i confrontacions entre un sector i els altres. I així no es fa país ni territori", ha conclòs.