Les fecundacions in vitro pugen un 15% en cinc anys a Lleida i l'edat mitjana arriba a 38

El nombre de dones lleidatanes que acudeixen a les clíniques de reproducció assistida per aconseguir quedar-se embarassades ha crescut un 15% en els últims cinc anys, i cada vegada ho fan a una edat més tardana. Així, Lleida segueix una tendència creixent a tot l’Estat, sobretot durant l’última dècada. La clínica Cefer, per exemple, ha dut a terme entre 80 i un centenar de fecundacions in vitro en l’últim any, i les dones tenen entre 37 i 38 anys de mitjana. La directora, Gemma Valls, va explicar que la majoria de les pacients són mares solteres i també atenen un número elevat de parelles homosexuals. Va assegurar que assoleixen un èxit del 75 per cent en el primer intent de fecundació in vitro, del 80 per cent en el segon i del 90 per cent en el tercer, i va detallar que el cost mitjà és de 5.000 euros, “que ha pujat per les constants innovacions al laboratori”, va afegir.

Valls va ser l’amfitriona del XVII congrés de l’Associació Nacional de Clíniques de Reproducció Assistida, que es va dur a terme divendres i ahir al Parador del Roser amb la participació d’un centenar de professionals de centres de tot l’Estat. “Un dels temes que hem tractat són mètodes per millorar les taxes d’embaràs i evitar avortaments utilitzant fàrmacs molt assequibles, com la progesterona”, va explicar la directora de la clínica lleidatana.

“Hem passat d’un 30 al 80% d’embarassos evolutius”

“La determinació d’anticossos o de perfils genètics investigant les malalties autoimmunes pot millorar el pronòstic d’una manera espectacular, fins al punt que podem passar d’un 30 per cent a un 80 per cent de pacients amb embarassos evolutius.” Ho va afirmar ahir el doctor Enrique Esteve, ponent del congrés. Va explicar que “hem actualitzat el coneixement sobre algunes malalties bastant prevalents en dones en edat reproductiva, com celiaquies, lupus o la síndrome antifosfolipídic, i hem provat de simplificar quines proves es poden fer per trobar les pacients de més risc, perquè no és normal tenir avortaments de repetició”. Per una altra banda, el doctor especialista en immunologia reproductiva va constatar que “hi ha un retard en l’edat de recerca de l’embaràs, i en les pacients amb malalties autoimmunes està ben determinat que existeix perquè solen tenir pors al no rebre una atenció preconcepcional”. Finalment, el doctor Esteve va valorar que s’ha d’implantar un “abordatge integratiu” de les pacients amb equips multidisciplinaris “i cal posar el sistema immunològic al mateix lloc que altres determinacions”.

Els CAP d’Artesa de Segre i Tremp, exemples de bon funcionament

El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el doctor Antoni Sisó, va posar els CAP d’Artesa de Segre i Tremp com a exemples de centres d’Atenció Primària que “funcionen molt bé” en una entrevista a l’ACN. Sisó va advertir que un dels principals problemes de l’Atenció Primària és la falta de metges amb formació especialitzada. En efecte, un 20% dels metges dels CAP no la tenen. “És un risc per a la seguretat i la qualitat de l’atenció que vinguin persones d’altres països sense el títol oficial de l’especialitat”, va afirmar el doctor. “Haurien de tenir la formació reglada mínima, el MIR”, va afegir. Sisó va valorar que s’ha d’invertir més en els professionals i va demanar a l’Estat que incrementi “de forma molt substancial” el nombre de places MIR de Metges de Família. Així mateix, va reclamar al Govern una assignatura pròpia a les facultats de Medicina.