Tot esperant l'institut de Cappont

El 15 d’octubre del 1984 va ser el dia en què l’associació de veïns de Cappont va reclamar per primera vegada la construcció d’un institut i, quaranta anys després, encara està per fer. Al llarg d’aquestes quatre dècades hi ha hagut protestes, reunions i promeses perquè aquest equipament sigui una realitat, però a dia d’avui els adolescents de Cappont, que té 16.612 habitants, han de cursar la Secundària en centres d’altres barris. L’associació de veïns del barri continua reclamant l’institut i ha recopilat les actes de la Paeria, del Parlament i retalls de premsa sobre l’institut per entregar-los a la Paeria i la Generalitat. “Tres generacions del barri han viscut l’esperança de poder anar a l’institut i seguim igual”, diu la presidenta veïnal, Veni Ros.

Vuit anys després que els veïns reclamessin per primera vegada l’institut, la Generalitat va anunciar que en faria un al marge esquerre, però va ser el Maria Rúbies de la Bordeta. Després de la construcció del campus de la Universitat de Lleida, el 2002 els veïns van tornar a demanar-lo i, un any després, van començar les protestes amb les motxilles als balcons. Unes mobilitzacions que es van prolongar fins al 2007 i en les quals es van recollir més de 2.300 firmes a favor de l’institut. El 2009 el ple de la Paeria va aprovar per àmplia majoria (només es va abstenir ERC i un edil no adscrit) la cessió del solar del carrer Riu Ebre –que ara és un pàrquing– a la Generalitat per al centre. Tanmateix, el 2011 el Govern va cancel·lar la construcció de més centres per falta de fons. A partir d’allà es van succeir les promeses polítiques, però cap no va arribar a bon port. El 2016 el delegat d’Educació a Lleida, Miquel Àngel Cullerés (del llavors PDeCAT), va denegar la sol·licitud afirmant que no eren necessaris més instituts, argument que també va fer seu el 2019 el seu successor, Carles Vega (ERC), que va notificar als veïns que el de Cappont no es faria. Les protestes es van anar succeint, amb la creació d’una plataforma i la construcció simbòlica d’un institut amb cartrons.

Ara, Ros diu que el gran obstacle per a l’institut, a més de la paralització de tràmits que ha suposat l’avenç electoral a Catalunya, és la inundabilitat del barri. “Va bloquejar l’institut, però no fer residències privades, mercats o el campus”, assenyala. La Paeria va dir el febrer que havia solucionat aquest problema amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, “però encara no està publicat al Butlletí Oficial de l’Estat”, assegura Mercè Jornet, de la junta veïnal. Afegeix que el pla del Govern per al centre està en perill ja que “el seu termini d’execució és fins al 2029, atès que per redactar el projecte i executar l’obra tardaran uns quatre anys i s’ha d’urbanitzar el solar, ja anem tard. Podríem tornar al punt de partida una altra vegada”, conclou.