Absolta la doctora denunciada per un testimoni de Jehovà per transfondre-li sang

El jutjat Penal 2 de Lleida ha absolt la doctora de l’hospital Arnau de Vilanova jutjada per fer quatre transfusions de sang a un pacient testimoni de Jehovà el dia 21 de juliol del 2016, com va avançar ahir SEGRE en la seua edició digital. El denunciant, que exerceix l’acusació particular, la va portar a judici al considerar que la metge, que llavors era cap d’Urgències, era autora dels delictes de coaccions, contra la integritat moral i lesions, i sol·licitava que fos condemnada a un any i tres mesos de presó, a dos anys d’inhabilitació i que l’indemnitzés amb 10.000 euros pels danys morals causats. La Fiscalia i la defensa, que ha exercit el lletrat Carles López, del Despatx Simeó Miquel, van sol·licitar l’absolució al considerar que va actuar de manera correcta.

En la sentència, de 97 pàgines, el jutge Ignacio Echeverría assegura d’entrada que “el present judici, i aquesta resolució, no entren a valorar les conviccions religioses del denunciant” i se cenyeix a la intervenció de l’acusada, determinant, entre altres motius per exculpar-la, que “va actuar seguint la lex artis, en compliment d’un deure o càrrec”. Així, el magistrat considera que la doctora no va tenir “cap acte lesiu cap al pacient amb la finalitat de causar un mal psicològic sinó una conseqüència de la indecisió del pacient”, per la qual cosa no hi va haver intimidació, com sostenia el pacient, i que “va rebre la informació adequada”. En el judici, la doctora va dir que el pacient va patir “coacció ambiental” al box per part de membres de la congregació.El jutge també recorda que l’home no va demanar l’alta voluntària i que va arribar “a col·laborar físicament ell mateix durant la transfusió de sang”. S’ha de recordar que la metge va dir durant la vista oral que l’home “va estendre el braç i no va posar resistència”. Pel que fa al tractament que es va seguir, el jutge afirma que “la diagnosi clínica del pacient era d’extrema i urgent gravetat amb risc vital (...), per la qual cosa no hi havia altres tractaments alternatius”, tal com sostenia l’acusació. Quant a les coaccions, es considera que “no hi va haver una intimidació moral al pacient per l’acusada o per la resta del personal mèdic”. Sobre el consentiment informat, que el denunciant va afirmar que no va firmar perquè temia que els estaven enganyant, el magistrat assegura que “la falta de firma al document constitueix una falta d’exteriorització d’una voluntat ferma, bé sigui d’acceptació o de rebuig”.De la mateixa manera, afegeix que “davant de la inacció del subjecte sobre la manera de procedir en aquest dilema personal, la professional actua a l’exercici de la seua professió o ofici conforme a les guies clíniques d’actuació”. La sentència no és ferma i encara es pot recórrer davant de l’Audiència de Lleida.

El denunciant va dir que preferia morir a rebre la transfusió

Els fets van tenir lloc el 21 de juliol del 2016 quan l’home va ingressar a Urgències a primera hora de la tarda per unes hemorràgies que necessitaven transfusions sang. Estava en un estat de semiinconsciència amb una anèmia aguda i un xoc hipovolèmic. Després de ser diagnosticat d’una hemorràgia digestiva, els metges li van explicar la gravetat de l’estat i la necessitat d’una transfusió de sang i les conseqüències de no fer-ho. El pacient ho va rebutjar per les seues creences religioses. Finalment, li van fer quatre transfusions de sang. El denunciant va dir que preferia morir abans que rebre la transfusió. En canvi, la doctora va dir que el pacient “no va firmar el document de rebuig perquè no estava convençut i perquè fer-ho significava acceptar la seua mort”.